El passat 18 de juny va arribar a les nostres pantalles la darrera entrega de les aventures del jove mag de Hogwarts. Les sales de cinema, en les quals s’hi congregava un públic majoritàriament infantil i juvenil, presentaven un ple absolut el darrer cap de setmana.
Harry Potter i el Presoner d’Azkaban (basada en la novel·la homònima de J.K Rowling) narra com el jove mag es veu amenaçat per un perillós bruixot anomenat Sirius Black que s’ha escapat de la presó d’Azkaban. Tot apunta que el bruixot, presumpte còmplice del terrible Voldemort ha fugit a la recerca de Harry Potter.
El director mexicà Alfonso Cuarón (“Y tu mamá también” 2002) ha assumit la direcció d’aquesta entrega que creix inevitablement com els actors que donen vida als personatges principals. D’aquesta manera, mostra uns personatges plenament immersos en l’adolescència amb la perspicàcia i la rebeldia que els és pròpia. Així mateix, la pel·lícula abandona el to infantil de les edicions anteriors i s’endinsa en una temàtica més fosca destinada a satisfer un públic d’edat més avançada.
L’extraordinària construcció del món fantàstic de Harry Potter es tradueix en el film en una successió d’anecdòtes més o menys divertides o curioses (l’autobús noctàmbul, el joc del quidditch, etc) que se sustenten en un feble motiu argumental: el conflicte d’identitat del jove Harry Potter, que es concreta en la voluntat de descobrir les causes que expliquen la mort dels seus pares. Aquest conflicte està plantejat des de la primera pel·lícula i ha sofert una mínima evolució en les dues entregues posteriors, cosa que, unida a l’excessiva repetició d’informació redundant i a un cert estancament del personatge protagonista, produeixen un avorriment intens durant la primera meitat de la pel·lícula. Per sort, la història va creixent, mica en mica, en interès i culmina en una narració de ritme trepidant a mida que ens apropem al desenllaç del film.
Tot i així, s’agraeix la recuperació dels espais naturals com a escenari de l’acció, la qualitat dels efectes visuals, la incorporació d’intèrprets com Emma Thompson i Gary Oldman i per últim, la voluntat del director de deixar la seva emprempta i fer present la seva pròpia visió de la història i els personatges.
Cal esmentar que, per als fans incondicionals de la saga, Harry Potter i el Presoner d’Azkaban és la millor de les tres pel·lícules que s’han realitzat.
