Portes molts anys cantant a la Missa de Les Santes, per què ho fas?
Aquest 2015, farà 45 anys que hi canto i no hi he faltat mai. Tot va començar amb quatre companyes de l’escola que ens vam apuntar juntes quan teniem 14 anys. Haguéssim pogut anar a qualsevol altra tradició, però ens van engrescar en aquesta, la Missa. Va ser una casualitat. I ara em trobo amb que són 45 anys sense haver-la deixat de cantar mai.
Volíeu formar part d’un acte tradicional o volíeu cantar?
En principi va ser voler anar a cantar i a passar-nos-ho bé. Val a dir que vam enganxar l’últim any de Mossèn Narcís Pagès i cantar a la Missa de les Santes era un acte molt familiar.
Han passat 45 anys. Hi ha hagut molts canvis en tot aquest temps.
Al llarg del temps jo crec que aquesta Missa ha anat agafant pes a nivell de qualitat i jo crec que se li ha anat fent tot un modelatge en el qual va intervenir Jordi Arenas. Ell va agafar les regnes de la Missa en un moment concret i li va donar un tomb.
Un tomb positiu?
Sí. Ell va ser qui va fer les partitures noves i també qui va dir que ‘el poble és qui canta la Missa’. Això va ser un gran canvi. A partir d’aquí cada director que ha anat passant ha anat aportant el seu gra de sorra.
Per què canta el poble?
Justament perquè tothom hi pot cantar, sigui creient o no. Una persona hi pot anar perquè és una acte cultural, també perquè és una tradició o senzillament perquè li agrada cantar. Els que cantem no podem oblidar que hi ha aquestes tres parts: la religiosa, la cultural i la tradicional. Tothom hi pot anar per algun d’aquests motius i s’han de respectar tots tres. Evidentment és un acte religiós perquè és una peça que està feta per a un acte religiós, és un acte cultural perquè se n’ha apropiat la ciutat, i és un acte de tradició perquè portem molts anys cantant-la.
Són els tres eixos centrals.
Exacte, i no es poden dividir. Perdríem una mica l’essència. Precisament el valor d’aquesta missa és que té aquestes tres possibilitats, però els que participem no podem oblidar cap de les tres.
Cantar a la Missa exigeix un nivell?
Exigeix que t’agradi cantar i un nivell de veu, això sí. Cap director demana un nivell de música, no és una condició ‘sine qua non’. Senzillament cal anar als assajos i saber entonar.
Hi ha una prèvia selecció dels cantaires?
Sí. A cada persona se li fa una prova de veu, sobretot per saber a quina corda ha d’anar. Res més. Després vénen els assajos que comencen després de Setmana Santa. Primer per cordes, després tots en conjunt.
Creus que cal anar uniformat?
Jordi Arenas ens deia que el dia de Les Santes havíem d’anar vestits de Festa Major, que volia dir que cadascú aquell dia portés les seves millors gales. Nosaltres ara creiem que si és el poble que canta i és l’acte de Festa Major val la pena mantenir aquesta essència de poble i, com a poble, no es va uniformat.
Què et suposa personalment participar en un acte com aquest?
Jo crec que la ciutat de Mataró encara no sap què té, és una joia. S’ha anat revaloritzant al llarg del temps i no li hem sabut donar encara el valor que realment té. És un tresor. Quan arriba el dia sento molta emoció, nervis no, perquè ja porto molts anys. Emoció sí, molta.
Què creus que li falta a la Missa actualment?
Hem de seguir treballant per recordar a tots els que ens han deixat la Missa com la coneixem avui, preservar el que tenim i animar perquè la Missa perduri més temps.
27 de juliol - Missa de Les Santes
Basílica de Santa Maria, 10h
