Joan Jordà posa noms i el relat a "la connexió valenciana de Les Santes"

L'Herald fa la Proclama de la Festa Major sota un sol de massa justícia

  • Cugat Comas i Fotos d'Anna Aluart
  • Dimarts, 21 Juliol 2015 11:11

Estrena

La Festa Major de Les Santes ja fa quatre anys que comença –o que comença a començar, valgui la redundància– amb l'Estrena, un acte institucional i solemne que dóna pas, just després, a la Proclama que fa l'Herald i les Trampes, per encàrrec de l'Alcalde. És un inici cerimoniós que té el doble valor d'obrir el parèntesi festiu per davant i, a la vegada, dotar aquestes Santes polièdriques d'un corpus de reflexió, de contingut. La conferència de Joan Jordà, diumenge al migdia, va posar noms i sobretot un relat a una connexió intuïda però fins diumenge no coneguda, la que uneix el País Valencià i concretament la comarca de'l Comtat amb Les Santes de Mataró.

El mestre i poeta de Cocentaina va analitzar diversos fils d'aquesta connexió que, trenats, cusen dos territoris que comparteixen –va dir d'entrada– la mateixa llengua. Va enumerar les muixerangues d'Algemesí com  antecessores dels castells dels Capgrossos, els coets de les Matinades o els Focs amb els trons valencians –amb la Pirotècnia Tomás de vas comunicant més recent– però sobretot va glossar amb gran detall tant la figura del compositor del Bequetero Gustavo Pascual Falcó com les festes de Moros i Cristians on evoluciona la filà homònima, a la mateixa comarca on un poble de 400 persones anomenat Gaianes té la banda que va dur l'actual himne a la festa mataronina.

Dues festes en comú

Jordà no va escatimar detalls biogràfics de Pascual Falcó o una divertida narració de com una expedició de membres de la Comissió de Les Santes va avaluar 'in situ' a les festes de Muro d'Alcoi la qualitat de la banda que, per consell del mateix Estrenador, havia de posar la música de banda. Jordà va ser precís i alhora didàctic en compartir el sentit de les festes de Moros i Cristians, el caràcter dels festers, la importància de la música i la forja d'identitat col·lectiva partint d'unes agrupacions de gent molt diversa.

Amb tot luxe de detalls, Jordà va recordar com el segon any del Desvetllament, la Banda va entonar, per no fer-se repetitiva, el pasdoble Amparito Roca i com els mataronins ja van plantar-se, reclamant El Bequetero. La connexió amb Cocentaina, amb Muro, amb Gaianes i amb Gustavo Pascual Falcó és, des de diumenge, un cordó umbilical conegut i reconegut.

Estrena
La Proclama de l'Herald
Just després de l'Estrena de Joan Jordà i en un Saló de Sessions ple a vessar, l'Alcalde David Bote també va fer la seva, d'estrena, en aquest cas encarregant-li a l'Herald la lectura de la Proclama de la Festa Major que va fer a dalt i a baix, a La Riera, acabat l'acte institucional. Bote també li va entregar la bandera de la ciutat. L'Herald va anar als quatre punts cardinals sota un sol de massa justícia: l'any que ve l'acte hauria de tornar al vespre.