Txarango és el gran nom musical de Les Santes que arrenquen avui. Aquest grup té tant èxit que fins i tot han provocat amb la seva presència que els concerts de les Dissantes passin del Parc Central al Parc Nou per poder acollir els milers de persones que s’hi esperen. Per parlar amb els grans protagonistes de la nit del 26, el Tot Mataró va confiar en quatre “periodistes singulars”. Quatre usuaris de la Fundació Maresme, a Carolina Mir, en Francesc Lorenzo, en Francesc Urgell i en David Jordan, que van anar al local d’assaig de Txarango a Osona per entrevistar el grup. Aquest és el resultat d’una entrevista més però d’una entrevista també singular.
D’on ve el nom de Txarango?
El txarango és un instrument petit tradicional de Llatinoamèrica que portem a tot arreu i tocàvem al carrer. Vam començar tocant al carrer i ens va semblar un bon nom.
Quines influències teniu del món del circ?
Molta, perquè vam començar tocant al carrer i llavors has de cridar molt l’atenció de la gent que passa i el circ ho fa molt. El món del circ viu sobre rodes, anant de poble en poble, il·lusionant a la gent i portant-los un espectacle que els serveixi per oblidar el dia a dia i nosaltres volíem tenir aquesta idea amb la música. Tocar de poble en poble per inspirar la gent.
Amb quina cançó us quedaríeu de totes les que heu fet?
És difícil respondre però potser amb “Tant de bo” que és la penúltima del darrer disc per la seva lletra. És una declaració d’intencions del què volem ser Txarango.
Els vostres Cds es poden descarregar gratuïtament. Esteu a favor de la pirateria?
Volíem arribar al màxim de gent i ens va semblar que regalant el disc era la manera més fàcil de fer-ho. Si ara som coneguts és gràcies a la gent i els hi volíem regalar. No estem d’acord amb la pirateria en el sentit que la gent agafi alguna cosa sense permís perquè és robar. Nosaltres la nostra música la regalem per tant volem que la gent la passi, la difongui, la regali, se l’endugui.
Un concert de Txarango en directe
Quins grups us han influenciat més?
Tots escoltem de tot. Moltes coses diferents, estils diversos, però potser sí que hi ha alguns grups que ens van marcar quan teníem 15 o 16 anys per la seva actitud i com actuaven dalt de l’escenari. Són grups com Obrint Pas, Dusminguet o els Brams entre altres.
Per què canteu tant en català com en castellà?
Perquè són les dues llengües que parlem i majoritàriament tots hem parlat el català a casa però també hem fet servir el castellà. Cada llengua és una eina per arribar a més gent i teníem ganes de poder cantar, sentint-nos còmodes amb la llengua amb la que ho fèiem, i arribar al màxim de públics.
Coneixeu la Festa Major de Les Santes?
Qui no les coneix! Ja ens han dit que hi ha molta festa i molta gent en parla. Sempre ens han xerrat de Les Santes com un dels llocs on realment seria espectacular tocar. Algun cop hi hem estat i és brutal la gentada que hi ha i com ho senten els mataronins. Serà un gran concert.
Amb quines lluites actuals us sentiu identificats?
Amb moltes. Per exemple amb tot el tema de Can Vies que va ser desallotjat per no res, ens sap greu. Una casa buida no serveix per a res, i si hi ha gent que vol un lloc on treballar o viure és normal que ens hàgim de posar d’acord. Nosaltres ens sentim gent a peu de carrer i ens sentim amb la responsabilitat de fer crides a la gent perquè lluiti. Ara tenim la sort que als concerts ve molta gent a escoltar-nos i per això aprofitem per dir coses que normalment no surten als mitjans o dir que els polítics no ens agraden. Intentem aprofitar-ho.
Esteu a favor de la independència de Catalunya?
Sí. Hi hem donat moltes voltes perquè al grup som vuit i hem de buscar aquelles idees comunes que compartim. Nosaltres entenem que la independència és important no com el final de res, no com l’objectiu final. Un cop Catalunya sigui independent, no serem al paradís. La independència ha de servir per tenir un país més petit que puguem canviar, ha de ser el primer pas per poder canviar més coses.
Quina és la cançó que us va costar més?
A vegades hi ha cançons que només amb la idea d’un dels membres del grup, la treballem al local i surt de seguida i en canvi hem tingut lletres, o una melodia aparcades durant temps que no acabaven de sortir. En aquest disc hi ha una cançó que es diu ‘Camp de batalla’ que l’hem fet molt entre tots, tant les lletres com la música. És una cançó que hem fet molt entre tots. A més a més hi ha cançons que canvien molt en directe comparat amb el disc i ens pot costar molt versionar la mateixa de manera tant diferent.
Faríeu una cançó tractant sobre el tema de la discapacitat?
És un tema molt interessant i tot un repte. Que ens esteu posant deures? (riuen). Al final volem que les cançons parlin d’allò que vivim i ens toca, des de les coses més properes i íntimes a fenòmens socials. La discapacitat és un tema present a casa nostra i segur que en podríem fer una molt bona cançó.
Molts cops parleu d’un camí, per exemple a la cançó ‘Tant de bo’. Quin és aquest camí?
El camí dels somnis. Nosaltres partim molt del fet que el món de la música està molt malament. La nostra història és molt especial perquè som un grup d’amics que hem anat fent aquest camí junts, ho hem anat intentant i ho hem anat aconseguint. El camí ens diu que si lluites i et mous, pots aconseguir els teus somnis.
Què us passa pel cap quan tothom canta les vostres cançons?
És espectacular. Sobretot la primera vegada. A vegades sents més la gent que nosaltres i veus que una cosa que has fet tu amb tota la il·lusió hi ha tanta i tanta gent que se la sent seva. El món de la música és molt gratificant perquè els concerts no deixen de ser la celebració de la teva feina. El que et fa feliç és la satisfacció de veure que el teu esforç té una recompensa.
Periodistes singulars
La Carolina Mir, en Francesc Lorenzo, en Francesc Urgell i en David Jordan són quatre usuaris de la Fundació Maresme interessats a fer de “periodistes singulars”. Aquest és un projecte iniciat per la Fundació Maresme i el Tot Mataró i Maresme pel qual amb el tutorial d’un periodista del Tot, usuaris de la Fundació puguin exercir de periodistes. Els periodistes singulars van anar junts al local de Txarango després de preparar l’entrevista, documentar-se, escoltar el repertori del grup, etcètera. Un exercici més d’integració que té aquest Tot Mataró de primer testimoni d’un projecte que continuarà.
