La regla de tres és clara i pot arribar a espantar. Si ahir, dia 24, els actes de Santes van arribar a estar plens a vessar, què pot passar avui, 25, que és divendres? I demà, 26, que és dissabte. La previsió d’una Festa Major massiva va advenir-se ja d’entrada amb riuades de gent participant de la Gegantada primer i del binomi havaneres i rumba després. Si hi havia més gent que mai fa de mal dir perquè els anys esborronen i confonen la memòria. Però va ser un 24 massiu. En alguns casos massa multitudinari i tot.
Al vespre, Gospel Sons tenia l’encàrrec d’estrenar com a espai de Santes el recuperat Pati del Cafè Nou. Doncs maleïda la gràcia. L’espai es va desbordar de gent, omplint tot el seu aforament permès –prop de 3.000 persones– i deixant-ne molts centenars a fora, amb les portes tancades. La imatge era impròpia i restava vigor a l’espectacle marca de la casa que el cor mataroní va oferir. No és res greu però la jugada no va sortir bé. L’espai va quedar petit i quan un acte no el pot gaudir tothom qui vol és normal que se n’hagin de buscar alternatives. Gospel Sons, el 24, omple allà on va. Haurà de tornar a un lloc obert.
Òbviament no va tenir problemes d’aforament la Gegantada, que va tornar a dur no riuades, no, autèntiques rierades de gent des de cadascun dels seus trajectes fins a desembocar en una Plaça de Santa Anna en la que seria impossible comptabilitzar quantes famílies hi havia. Un any més l’estampa de tota la col·lecció de gegants ballant va ser de les més impactants de la Festa Major. Figures variades i per a tots els gustos.
La nit consolida el binomi Havaneres-rumba
Seguir parlant de molta gent és reiteratiu. De moltíssima gent n’hi haurà per tot, aquestes Santes, per tant les havaneres no en van ser una excepció. La cantada va començar puntual i va fer un estrany en la tradició al cantar els clàssics conjunts més estimats com ‘El meu avi’ o ‘la bella Lola’ al mig del recital i no al final. Aquest fet va causar alguna cara de sorpresa a mig camí entre els que creien que ja s’havia acabat –amb el rom encara servint-se– i els que renegaven que no s’esperés al final per cantar plegats les dues havaneres més conegudes.
Tres de Ronda i els Cremats van dur la nit fins més enllà de les dotze tocades quan mentre un exèrcit apilava les cadires per deixar lloc al ball, a l’escenari s’hi encaranaven els membres de Mataró Rumba All Stars disposats a oferir una sessió de clàssics rumberos. Va ser preciós el moment en què Rafalito Salazar va voler recordar a ‘Peret’ pel què, pel com i pel qui i òbviament el moment més àlgid va ser quan els seus autors van tornar a cantar i fer xalar a tothom amb la Reina del Maresme. Mataró sempre somriu, sobretot si són Santes.
