A Mataró hi ha aquella creença que l’any es divideix en dues parts desiguals, els 360 dies que no són Santes i els 5 que són Santes. Més enllà de tots els actes del pòrtic de la Festa Major –Estrena inclosa– si hi ha algun punt iniciàtic del ritual col·lectiu dels cinc millors dies de l’any, aquest és la Crida. La primera Dormida, una gentada que omple la Riera i la traca que l’Alcalde encén perquè comenci un rebombori real que s’allargarà durant totes les hores de la festa.
La Crida és formalitat festiva en essència i també és la renovació del vot popular, de la pertinença a la nació de Les Santes. És una aglomeració de famílies des de força minuts abans que un volador esclati al cel i tot plegat s’articuli. És l’espera nerviosa dels més petits que esperen poder gaudir de les seves figures preferides. És l’expectació en les paraules de Joan Mora que farà la seva darrera Crida després d’anunciar que deixarà la política el maig entrant. I sobretot és la Dormida, com a ritual. És llavors quan els mataronins ja saben que és Festa Major.
Riera plena a vessar
Pels poc amants de l’aglomeració, m1tv retransmet en directe l’acte i, a mig camí, hi ha la possibilitat de seguir la Crida des d’una pantalla gegant que, a la Plaça de l’Ajuntament, cada any té més requesta. Sigui des de casa, a la pantalla o davant la Casa Gran, després que totes les figures s’encaminin des dels llocs habituals cap a davant l’Ajuntament, es faran els balls de cada membre del bestiari popular.
Diablesses, momerotes, dracs, Àliga, Nans i Gegants oferiran els seus balls per primera vegada en un acte que s’allarga més enllà d’una hora de durada. És llavors, després dels primers ‘No n’hi ha prou!’ dirigits a en Robafaves i que culmini la Dormida, que la Riera és plena de somriures, converses i gents ben diverses unides per una certesa: ara sí que ja són Santes.
L'ACTE
Crida de Festa Major
Ajuntament, 20h
