Després de la més que correcta adaptació feta per la Sala Cabanyes de 'La ratera' d'Agatha Christie, els dos altres espectacles inclosos a l'oferta teatral de Les Santes han tornat a fer evident que per Festa Major el Monumental es fa servir com si fos un outlet, per exhibir productes del circuit professional que mai a la vida tindrien cabuda a la programació estable del mateix teatre, que en general s'acostuma a distingir per un estàndard de qualitat notable.
Intenció truncada
Així, el divendres dia 26 va aterrar-hi 'T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré', un muntatge musical d'estar per casa dirigit per Elisenda Roca. El febrer passat es va reestrenar al Teatre Poliorama de Barcelona, amb la intenció de reviure l'èxit que va tenir tretze anys enrere la primera versió catalana de l'original americà que a mitjans dels noranta havia triomfat a l'off-Broadway novaiorquès. Ara, en canvi, la pretensió ha quedat només en temptativa. Sigui perquè el temps mai no passa endebades, sigui perquè les estretors de la crisi han fet que la reposició compti amb mitjans molt justets, a l'espectacle li falta ganxo. I això malgrat el treball fet amb destresa i esforç pels seus quatre intèrprets: Ivan Labanda, Jordi Llordella, Mercè Martínez i Muntsa Rius. Però el caràcter tòpic de les cançonetes i del ventall de situacions amoroses que s'hi conten i les contínues interrupcions d'una acció dramàtica esmicolada en excés, fan que tard o d'hora decaigui l'interès de l'obra. Tampoc no hi ajuda, ja ha estat dit, una producció feta amb recursos escassos que juga bàsicament amb la projecció d'uns dibuixos que tot i estar bé no poden amagar que el seu objectiu és l'estalvi escenogràfic.
Descaradura
L'altre artefacte inclòs a la cartellera teatral de Les Santes va tenir lloc el dia 28 i responia al nom de 'Don Juan Tenorio' i al subtítol de "una versió molt zorrilla", que ja venia a ser una proclama premonitòria de la seva total insubtancialitat. El principal perpretador de la cosa era ni més ni menys que el nostre Joan Pera, un permanent abonat en l'exercici d'irrompre en les taules del Teatre Monumental per les dates de les màrtirs patrones i estendre llur turment a l'art de l'escena. Això sí, aquesta pràctica la du a terme en olor de multitud, la munió dels seus adeptes incondicionals que sempre omplen l'aforament del local municipal fins a rebentar. Res a dir, doncs, sobre aquesta addicció. Com tampoc sobre el suposat 'Don Juan', perquè no es pot pas assegurar que es representés. Ni per remota aproximació, ni en clau de paròdia. La funció anava d'un altre pal: l'ostentació del propi Pera. O, més ben dit, de la seva caricatura.
