Els més obsessius amb la festa ahir ja se’ls notava a la cara que no volien que s’acabés. Però Les Santes 2013 havien de posar punt i final d’alguna manera. I ho va fer de la mateixa forma com ho fa cada any, ha excepció d’aquell vint-i-nou passat per aigua que molts encara recorden.
Centenars de persones feien cua darrera de l’Ajuntament en alguna de les figures institucionals que ahir, a primera hora de la tarda, es podien provar. Per alguns el gran repte era poder aixecar a en Robafaves, per altres i sobretot els més menuts, posar-se dins d’un nan. Però les figures de foc -la Momerota, la Momeroteta, el Drac, el Dragalió i les Diablesses- tampoc tenien poca cua. És la oportunitat per descobrir què se sent a sota d’una d’aquestes figures i qui sap, si per acabar de decidir formar part d’alguna d’aquestes colles.
La última cercavila
Ben puntuals a un quart de vuit del vespre, les Diablesses començaven a circular. I és que començava l’últim recorregut de les figures. Una cercavila que clouria a Can Marfà, on descansen durant la resta de any. D’aquesta manera les figures s’acomiadaven de l’Ajuntament –on hi han estat durant tota la festa major- i acompanyats de centenars de persones que encara volien saludar-los, cada colla dansava a ritme dels seus músics. La última cercavila va ser llarga, però no més que l’habitual. Eren prop de les nou del vespre quan arribaven al punt i final. Però les figures arribaven carregades de xumets penjats. I és que els més petits aprofitaven per demostrar als seus ídols que s’han fet grans i així, entregaven les seves pipes. El més carregat, en Robafaves, que en va recollir més de trenta.
Pet final
Una traca prou sorollosa va anunciar que les figures ja descansaven a resguard. Només quedava la nit, la llarga i última nit que també començava amb un fort pet, el què s’anomena la Tronada de fi de festa. A càrrec de la Pirotècnia Tomàs els pocs minuts de llum, foc i petards van ser aplaudits afussivament pel gran públic. Els trons ressonaven amb els alts edificis del Camí de la Geganta mentre les grans voles de foc, inèdites fins ara, s’enlairaven i escalfaven a l’Espai Firal del Parc.
La nit més llarga
La nit ja s’esperava llarga, sobretot per aquells qui han estat treballant en aquesta festa major. Treballant, col·laborant o portant figures. La nit del 29 és la recompensa per a tots ells, la nit en què no han de pensar massa en l’endemà i en la què poden ballar, cansar-se i deixar-se anar. Tots ells no ho van desaprofitar, alguns comentant anècdotes, altres simplement, ballant. Les orquestres La Banda del Drac i La Banda Puig van aconseguir una nit “mogudeta” amb els grans temes del moment. Tot i que La Banda del Drac es va mostrar més fluixa que La Banda Puig van omplir les prop de sis hores de ball abans no posar definitivament el punt i final a Les Santes 2013 amb la xocolata desfesta que es va repartir a la Plaça de Santa Anna quan ja havia sortit el sol.
