El secret de Les Santes: LA JULIANA

La beguda arriba a la majoria d’edat enmig del debat sobre fer-ne pública la recepta

  • Mireia Biel / Fotos: Anna Aluart
  • Diumenge, 28 Juliol 2013 00:00

Cultura, Santes 2013, juliana 1

Una recepta segellada a l’Arxiu Municipal. És el major secret de la Juliana, la beguda més típica de Les Santes de Mataró. Un document que amaga els ingredients que la converteixen en única. Les Santes 2013 entreguen la majoria d’edat a la Juliana i, divuit anys després, el misteri que envolta la mescla, combinat amb l’única opció de consumir-la la nit del 28, fan que es posi damunt la taula la possibilitat de publicar-ne el secret.


El nom de Calisay és ben conegut. No sols per la popular xemeneia de l’edifici d’Arenys de Mar, sinó també pel beuratge homònim. Es tracta d’un licor estomacal d’herbes aromàtiques que s’ha convertit en una beguda local molt popular. Fins al punt que, en l’actualitat, les ampolles de Calisay s’han convertit en objectes de col·lecció.

Una mescla única

A Mataró, des de fa divuit anys es pot degustar, per Les Santes, la Juliana, una mescla fresca i estiuenca feta a base de granissat de ‘fruits rouges’, suc de taronja, cava i una barreja de tres licors secreta que encara avui està per desvetllar. Tere Almar, tècnica de Cultura i una de les creadores de la beguda, n’explica els seus orígens: “inspirant-nos en la barreja de La Patum que es consumeix a Berga, vam fer diverses proves fins a aconseguir una mescla que s’identifiqués amb la Festa Major de Les Santes”. Les particularitats? Ben clares, tal com va aclarir Almar: “que fos refrescant, que la recepta fos secreta i que només es pogués consumir un cop a l’any”.

Aquesta particularitat, la de només poder consumir-la una sola nit en tot l’any, és el que fa que la gent esperi la seva arribada amb candeletes. Josep Maria de Ramon, membre del grup que serveix la Juliana el dia 28, explica que “en els seus orígens, Mataró ja es va llançar al carrer i en el segon any va ser tot un èxit”. La ciutat va adquirir, d’aleshores ençà, una beguda pròpia rodejada d’una aura misteriosa.

Cultura, Santes 2013, juliana 2

Fent referència a aquest darrer aspecte, Almar, així com també el mateix regidor de Cultura, Joaquim Fernàndez, converteixen la Juliana en “un símbol de Les Santes” i coincideixen a l’hora d’afirmar que “està bé que una festa major pugui tenir una beguda especial que la identifiqui”. Dotar-la d’identitat va ser també un procés llarg. El juliol de 1995 es va presentar en un acte creat expressament per a la Juliana. Només dos anys després, ja el 1997, la beguda va introduir-se als Requisits de Festa Major a la plaça de l’Ajuntament.

Uns requisits que, a més a més, també estan de celebració enguany. Celebren el quart de segle, uns 25 anys que han estat plens de canvis de format i innovacions. El Pati de les Figueretes va ser l’emplaçament inicial d’un dels actes més aplaudits de la nit del 28. En un format de cafè-teatre, tal com explica De Ramon, “es va crear un espai on anar a beure cava i sangria”. Anys després, quan l’espai va quedar-se petit, va néixer la idea de transformar els Requisits en un ball d’envelat elegant a la Plaça de l’Ajuntament “on es pogués anar a fer una copa i beure cava, un fet que connectava perfectament amb la Juliana”. Per aquest motiu, la beguda va incorporar-s’hi el 1997. Tanmateix, la plaça també va veure’s desbordada i l’acte va instal·lar-se a la Plaça Santa Anna.

Fernàndez celebra que “un acte tan consolidat com els Requisits arribin als 25 anys de vida”, igual que “és un motiu d’orgull que la Juliana en compleixi 18”. “Les Santes i especialment la nit del 28 de juliol, no es podrien entendre si els Requisits no existissin”, conclou el regidor de Cultura, que afegeix que “són un acte molt participatiu i participat que cal seguir promocionant”.

Requisits: canvi d’ubicació

Els 25 anys vénen acompanyats d’un nou canvi d’ubicació. En aquest cas, els Requisits se’n van fins al recinte del Parc Central. El regidor de Cultura ho justifica explicant que “la Plaça Santa Anna ha quedat petita” i que, per això, “l’edició del 2013 és una prova per comprovar si funcionen de la mateixa forma que al centre de la ciutat”. Per assolir la mateixa ambientació, Fernàndez especifica que “s’estan fent molts arranjaments perquè l’essència de l’acte quedi reflectida també al Parc i no quedi deslluït”. Unes tasques que ajudaran a què el ball de Requisits no perdi els seus tres moments estel·lars: el ball de l’escombra, el ball de rams i el ball del fanalet.

“El canvi d’ubicació al Parc Central és una prova perquè la
Plaça Santa Anna va quedar petita

Recepta pública?

Divuit d’anys d’existència equivalen també a divuit edicions de Santes amb una recepta de Juliana encara avui secreta. Amb el pas dels anys, la beguda s’ha popularitzat i avui molta gent es pregunta el perquè d’aquest secretisme. Des de les barres on se serveix la beguda, De Ramon assegura que “el misteri que l’envolta és el que la fa tan especial”, motiu pel qual descarta rotundament la possibilitat de fer pública la recepta.

En canvi, el regidor de Cultura, a títol personal, Fernàndez, afirma que “seria molt interessant donar-li la majoria d’edat a la Juliana i fer-ne pública la recepta perquè es pogués consumir sempre que es volgués”. I va, fins i tot més enllà, ja que “promouria que els bars, fins i tot, l’adaptessin i se la fessin seva”. Tot plegat, però, “ho ha de decidir el Plenari i la Comissió”, matisa, “i cal respectar la decisió unànime que es prengui al respecte”.

Cultura, Santes 2013, juliana 3

Que no es degeneri

Tot i així, en aquest sentit, és Almar, com a creadora de la mescla, qui vaticina un futur no gaire llunyà per a la publicació de la recepta de la Juliana: “hi ha molta gent que té inquietuds per saber-la i és ja un motiu de conversa, tot i que cal cuidar els ingredients i proporcions perquè no es degeneri”.

Que només es pugui beure un cop a l’any la fa especial,
però la popularitat de la beguda fa pensar en publicar la recepta

Els Requisits al Parc i el posterior ‘No n’hi ha prou!’ són dos dels actes que fan de la nit del 28 una de les més esperades de Santes per darrera de la del 25 i la dels Focs. Convertida en un element més de la festa, la Juliana es debat entre desvetllar-se públicament o mantenir el seu secret; entre popularitzar-se més enllà de Les Santes o mimetitzar-se per mantenir el secretisme que tant temps fa que arrossega.

Els Requisits acaben la Juliana
“Els Requisits acaben la Juliana”. Aquest és el titular que omple els mitjans de comunicació en les cròniques de la nit del 28, quan la popular beguda s’acaba pels voltants de la una de la matinada.
Des de l’any 2011, es venen fins a 1.000 litres de Juliana durant la nit. L’any del seu naixement, el 1995, només se’n van proporcionar 200 litres, per passar anys després a preparar-ne 400, fins als 1.000 que també hi haurà en l’edició d’enguany.

LA RECEPTA... ENCARA UN MISTERI

Es coneixen els ingredients que serveixen de base per la beguda, però no els licors que li donen el sabor final

Cultura, Santes 2013, juliana 4