Jordi Lluch és el director de la Missa de Les Santes d’aquest 2013. Lluch ja es coneix el terreny perquè el 2010 va ser l’encarregat de dirigir aquesta mateixa cerimònia. Un any en què, a més a més, va incorporar-hi canvis que van donar nous aires a una missa que havia quedat antiquada. Enguany, Lluch emprèn de nou el lideratge per dirigir una joia en forma de partitura que cal actualitzar i fer visible a la ciutat.
La Missa de Les Santes és l’acte més protocol·lari de la Festa Major. Com la descriuria?
És un dels actes més històrics, potser fins i tot el que més. Per això és una sort que aquesta missa hagi traspassat tants anys i s’hagi mantingut en el temps, tenint en compte que es va escriure el 1848.
La coneixem prou els mataronins?
Jo crec que no. I aquest és el mal de la Missa actual perquè ha quedat en un reducte i no en sabem prou coses. Les escoles de música i potser fins i tot els centres educatius haurien de fomentar-la i es podria adaptar per fer-la entendre musicalment a diverses etapes. A més a més, falta informació a nivell històric de la missa, que no podem oblidar que és Patrimoni de la Ciutat. Penso que seria interessant crear un grup de treball per apropar la missa a la ciutadania. Cal obrir les portes de la cerimònia i fer-la extensiva a tota la ciutat.
Què suposa a nivell personal dirigir la Missa de Les Santes?
Jo de petit havia anat a la Missa amb la meva mare. Tinc el record de no veure gairebé res de la gentada que hi havia i em tapava. L’havia sentida i havia participat en el cor també. Amb el pas dels anys, dirigir-la, com també vaig fer el 2010, és una responsabilitat. Vénen a dir-te: “et confio a tu que facis el treball musical d’aquesta obra per a aquest dia”. És un privilegi.
La música és l’element principal de la Missa de Les Santes. Coneixem prou bé la importància històrica de les partitures?
Hi ha un debat al darrere de les partitures i, de fet, considero que caldria fer una revisió de certs aspectes relacionats amb la música i reordenar materials. S’han fet algunes variacions i, malgrat el context, la societat i la Missa han canviat, seria bo recuperar l’obra original per tenir-la de referència.
Així, la partitura s’ha mantingut, però cada director l’adapta segons el seu criteri. Què ens presentarà?
Existeixen alguns canvis o versions que tenen més a veure amb la col·locació del text que no pas amb la partitura en sí ni amb la formació orquestral. De la música no s’ha tocat res des dels anys 1970 fins aquí. Personalment, he recuperat la idea de convidar algun cor i he seguit la proposta que va fer en Francesc Cortés. Igual que l’any passat, la coral Rodamón ve de convidada a cantar 4 temes de la missa. Per l’edició del 2013, també vaig intentar muntar una orquestrada, que al final no ha tingut èxit. Es tractava que estudiants d’escoles de música, poguessin fer algunes sessions d’aprenentatge amb membres de l’orquestra que participa a la Missa. Volia fer una selecció de fragments adaptats perquè després poguessin interpretar-los el dia 27. Malauradament, no hi ha hagut prou inscrits.
Creu que és necessari que hi hagi un relleu generacional per assegurar la continuïtat de l’acte?
Partim de la idea que és una obra pensada perquè el poble la canti. És bàsic que es mantingui. Cal reconèixer que és exigent vocalment i que les veus dels cantaires més grans s’han de compensar amb entrades de gent jove. Han de ser-hi perquè si no la missa perdrà qualitat i potser en un futur no es podrà executar. El relleu generacional és transcendental. La idea de convidar formacions, com es va fer als anys 60 amb l’Orfeó mataroní, és bona. Aleshores el cor de la Missa s’estava desfent i va permetre que no defallís.
