Les Santes us esperen cada any, és un repte?
Per nosaltres és tot un clàssic venir a Mataró. Participem des de fa molts anys a la festa encara que jo només en porto 9 amb la formació. És un esforç econòmic i que siguem nosaltres qui toqui és un orgull i sí, un repte. La gent ens demana que vinguem però no tot és cosa nostra. En general és molt important mantenir la cultura i el lleure, si se’ns tallés l’aixeta, malament aniríem.
Com defineixes el vostre espectacle?
No oferim res més que música viva de Cimarrón. Molts ja ho coneixen i molta gent també ho espera. Pensa que la nit de les orquestres a les festes majors aglutina a tot tipus de gent. El nostre espectacle, a diferència d’altres formacions, treballa molt els diferents ambients. Analitzem molt seriosament la part de la música de ball i la part més moderna amb temes actuals per a la gent jove. Cimarrón el que ven és aquesta diversitat.
Però hi ha qui pensa que no és així, oi?
La Cimarrón té 40 anys i hi ha un sector del públic que encara pensa que fem només clàssics o només música modera. Nosaltres quan anem de festa major en festa major intentem vendre les dues cares, perquè depenent del públic que vingui, ho enfoquem d’una manera o d’una altra. I aquí a Mataró està clar que podem fer les dues coses i aquest any potser més, perquè ens han posat amb l’Orquestra Amoga.
Sempre és el mateix repertori?
Nosaltres no anem a repertori tancat. Ja ens agradaria! Quan estem a la meitat d’estiu ja podríem definir el què vol el públic de cada lloc però te la jugues quan arribes a un poble i només volen ballar. Nosaltres tenim un director musical i ell mateix escull un número que ens fa saber a tots a quina cançó correspon. Això fa que el directe sigui molt més dinàmic. Els clàssics hi són i hi seran. Les cançons modernes s’han d’incloure.
Com us afecta la crisi econòmica en les actuacions?
No s’hauria de perdre enlloc. Cada actuació que fem és a vida o mort. Ens ho juguem tot. Si no agradem a massa gent no ens tornen a trucar i d’això en som molt conscients. Temps endarrere potser anàvem una mica més relaxats i ara no. Això no crea una tensió a l’escenari eh! Al contrari, crea “vidilla”. Fins que acaba l’estiu cada dia ho hem de donar tot. I oberts sempre a anar millorant l’espectacle durant la gira. Tenim els clàssics i els típics temes de Cimarrón i després les novetats en forma de crear seleccions. Hem de triar què és el què ens va bé a nosaltres i a la gent, al màxim de gent que podem arribar i treballar a fons en això.
