El passat divendres es va celebrar l’onzena edició del certamen festival Cirera Rock, el que gaudeix de més renom a la nostra ciutat. La nit, que es va tancar amb una bona actuació de Gertrudis, va tenir cinc protagonistes dalt l’escenari, cinc grups que competien i dels quals l’elegit fou el punk barroer de Pandilla Basura.
El Cirera Rock va començar amb retard per la pluja que havia caigut i que amenaçava de tornar a caure. Els primers de saltar a l’escenari van ser els guanyadors que van deleitar un públic no massa nombrós però sí molt fidel. El seu punk, si se’m permet simpàtic i desenfrenat, va destacar per les melodies que acompanyaven les lletres, genials, que van ser suficients per a què els pandilleros triomfessin. Va guanyar-se un públic que va saber interpretar la línia connectora entre l’escenari i el galliner.
Els altres grups
El segon premi va ser per a Stein, que potser van ser els que més van diferir de la línia més rockera que va marcar la nit. El seu Pop va convèncer però no va agradar gens la distància amb la que es van voler allunyar del públic. Els tercers van ser Squid, que van brillar però no van aportar res nou i els dos descartats de rebre copa o premi foren The Bleeding Sunday, una aportació poc destacable al terrenys de la duresa elèctrica i SKFM que, com a mínim, van innovar fusionant amb el hardcore el so estrident d’una gralla meravellosa.
Gertrudis, un gran futur
Abans de saber-se que Pandilla Basura era el que s’enportava els 300 euros, el “bolo” i el single va ser el torn per al concert estrella de la nit. El grup Gertrudis, natural de la Garriga. Va saber animar un Pati fred per les dimensions inapopiades que té i escalfar una fredor ambiental que van saber combatre. La diversitat de ritmes va ajudar a anar animant cada vegada més la gent, unes 300 persones, que van acabar ballant al frenètic ritme de les rumbes, les cumbies, els reggaes i els skas d’un grup que té en el seu violinista una mina inesgotable de marxa i en el seu cantant, el líder necessari per connectar. La nit va acabar amb cançons com Ei Jou o Carita de Rosa, autèntiques peces hit pels veïns de Dusminguet que van sellar la nit amb una bona asctuació en una mala ubicació.
Cugat Comas // Mataró Notícies
