El primer cop que vaig veure a Hot Chip va ser un dilluns de setembre a la Sala Bikini, el mateix any que van fer la seva primera aparició al Sonar. Em vaig quedar bocabadat, del tot. Quina energia, quina sensibilitat per la melodia i quin bon tracte de l’electrònica.Hot Chip podrien haver sortit perfectament de la pel·lícula dels 80 “The Revenge of The Nerds”, fent una amable referència a la seva imatge. Però és que aqueSts 5 entranyables britànics de perdedors no tenen res. Tot el que toquen es converteix en or.
Anti-hits trencapistesEncara no entenc com unes cançons que a la primera escolta sonen com a anti-hit, com “Ready for the floor”, acaben sent uns trenca pistes. I si els hi sumes les simpaties que genera el grup, pot ser acabes entenent aquest èxit en el que el grup s’ha instaurat.
El disc més "difícil" del grup
“One Life Stand” és el nom de la nova entrega de Hot Chip. Les veus d’Alexis Taylor i Joe Goddard conjuguen de forma magistral les melodies i la repetició com a discurs. Hot Chip s’han fet el seu forat entre l’indie, el mainstream, entre el pop i la electrònica i després de quatre treballs, podem dir que han aconseguit un segell propi, que van perfeccionant disc rere disc.Aquest últim treball ofereix perles com el single ‘”One Life Stand”, “Brothers” o “We Have Love”. No diríem que és un disc difícil i críptic, però sí requereix una mica de paciència i més d’una escolta per treure-li tot el suc.
Per sort, aquest any els tindrem de gira pel nostre país. Festivals com SOS a Múrcia o al mateix Sonar, que aquest any es celebra de forma simultània a Galícia i Barcelona.
