Fer bugada

Isidre Julià i Avellaneda. Mataroní de l’any 1972

Jo tinc present, en temps de la Segona República, que a la meva àvia, camperola de secà en un poblet devora el Montseny, per a fer bugada li calia fer via cap al rierany (tres-cents metres allunyat) traginant, a coll, la roba, la pastilla de sabó, el rentador de fusta, el picador i la ferrada (no usava lleixiu, doncs l’aigua de riu “lava más blanco”) i agenollada a la gespa començava el ritual de la neteja en l’altar dels còdols allisats pel corrent fluvial que relliscava des de Riells camí de la Tordera.Era el lloc on les aigües hi sestejaven l’ímpetu net i veloç de llur càntic aquós, aprofitant-ne el gorg natural. Era el safareig públic on s’hi aplegaven àvies, mares i pubilles. I on,amb un cop d’ull, breument indiscret, hom s’assabentava de la llenceria íntima d’altri, sense oficiar impúdics secrets d’alcova.Altrament, la fregada, la picada i tota la resta d’esforç físic per a la realització del cerimonial litúrgic de l’asèpsia de la roba, acomplia una finalitat saludablement gratuïta: Eximia de gimnasos, de footings i d’aeròbics i n’estalviava el cost.Més ençà, amb l’aigua corrent a les llars, els xups i els safareigs d’obra vista vulgar o bé de ressonàncies artístiques sovintment suggerides per la simbologia mitològica de l’H2O, fou l’inici d’una intimitat a mitges, ja que l’estenedor als terrats era un punt de referència per a fer cofis-i-mofis, les viperines llengües tafaneres. Ara, amb les rentadores i assecadores automàtiques, aquests útils han suposat dos avenços que cal ressaltar. Un: Deixar els secrets íntims només a l’aguait de la serventa de la llar, en el supòsit que hom en disposi. Dos: La consagració definitiva de l’unisex a la llar, ja que la professió anomenada “sus labores” ja no és exclusiva de les dones.Però -amb crisi o sense- hom que observi els aparadors del ram, pot deduir que s’exposen més rentadores que no pas famílies inscrites al cens de la ciutat. Caldrà intentar que l’índex de naixements superi l’escanyolida xifra dels plànings familiars. Però amb tanta popularització precoç i gratuïta del preservatiu, de la pastilla de l’endemà i etc. que faciliten la glòria de l’orgasme sense seqüeles hostils, això és intentar la quadratura del cercle.