'Refusar un expedient és el pas previ a la deslocalització’
NO A L’ENFRONTAMENTVull que quedi constància que estic al costat dels treballadors de Nissan, les seves famílies, la seva lluita. Massa sovint són els treballadors i treballadores els que acaben pagant els plats trencats de la cojuntura econòmica. No ho puc defensar. Que quedi clar.Però cal tenir clar que és un ERO per poder-hi negociar i criticar-lo. Darrerament hi ha massa gestió política i poc coneixement de concepte. Un ERO és el procediment per a suspendre o extingir definitivament les relacions laborals entre una empresa i els seus empleats garantint els drets dels treballadors. Poden sol·licitar-lo tant les empreses com els propis treballadors. Els EROs han d’acompanyar-se d’una memòria de les causes que ho justifiquen, documentació econòmica de l’empresa, i és l’Autoritat Laboral, en aquest cas Indústria (El Ministeri) i el Govern Català els que decideixen si s’accepta o no la regulació d’ocupació.Arribats a aquest punt he de defensar que no s’han de rebutjar els EROs per definció sinó negociar-los. En un context en què en força de treball no som competitius no és amb el joc de fronts que la nostra economia pot ser atractiva. Per tant, els EROs s’han de negociar, mai rebutjar. El rebuig a un expedient és el pròleg, el pas previ a una deslocalització. Pels treballadors catalans, la Generalitat no pot enfrontar-se a les empreses.Joan Guirao. Professor associat a la UIC.
‘No es poden retallar els drets laborals ara’
EL GOVERN JA AJUDA PROUNi els EREs ni molt menys els EROs. Retallar els drets laborals dels treballadors en temps de crisi és intolerable. Amb l’exemple de Nissan, per exemple. Nissan ha rebut més de 43 milions d’ajudes públiques en quatre anys. El Govern i la Generalitat es resisteixen a informar de les ajudes que ha concedit a la multinacional japonesa, a pesar de ser diners públics. Des de 2003, Nissan ha guanyat 306 milions d’euros. Nissan Motor Ibèrica, que dues setmanes després d’anunciar un expedient de regulació d’ocupació (ERO) per a acomiadar a 1.680 persones a Barcelona, ha rebut subvencions de les administracions per valor de, almenys, més de 43 milions d’euros, des de 2005. Des de 2003, ha guanyat 306 milions d’euros. Però la caiguda de la demanda està causant estralls. I és ara quan se’n recorden dels treballadors, és a les vaques magres quan presenten davant les institucions que els han estat ajudant, plans de reestructuració, expedients per fer fora percentatges de treballadors i treballadores inacceptables.I al Govern encara s’ho pensen. No, no i no. No hi ha més resposta, a EREs i a EROs. No, no i no. No es poden acceptar deslocalitzacions, atracaments a la classe treballadora ni jocs de mans entre polítics i empresaris.Víctor Biescas. Treballador Nissan
