Els Tallers Oberts o la collita anual de l’Aula

Des de dimecres dia 7 i durant tota una setmana al Teatre Monumental i a l’espai annex s’han pogut veure les representacions dels diversos Tallers Oberts que ofereixen com a treball de final de curs cadascun dels grups de l’Aula de Teatre del Patronat Municipal de Cultura.Aquests Tallers són l’ocasió de mostrar la feina feta, de validar-la davant el públic i de rebre’n el judici. Però a més la preparació i el muntatge del corresponent Taller Obert constitueix també en si mateix un objectiu didàctic perquè cada professor el desenvolupi a classe durant el curs i així esdevingui un element de referència per avaluar els resultats de l’activitat formativa. Per això es pot dir que els Tallers són com la mesura que permet calibrar els fruits que dóna l’Aula cada temporada.Pel que s’ha vist al llarg de tota la setmana, la primera constatació a fer és que la diversitat de grups, d’edats dels alumnes i d’especialitats o facetes treballades fa que cada Taller tingui un enfoc, una metodologia i un accent propis. En tots els casos, però, es busca senzillesa i qualitat. I així s’ha pogut constatar ja en les representacions dels grups més novells de nois i noies, que amb els muntatges ‘Un, dos, tres, pica paret!’ i ‘Som un invent’ van oferir una visió miscel·lània de treball del ritme, del gest i de control del cos més que apreciable, endolcit a més per un sentit de grup i una il·lusió desbordants.‘Sobre-viure’ va ser l’enunciat de la proposta del grup de joves, basada en l’obra ‘Morir’ de Sergi Belbel. Una proposta brillant, rodona, amb quinze actors i actrius que van demostrar energia i molt bones maneres. També va ser destacable l’exercici titulat ‘…i contents!’, del grup de 1r. Nivell, bastit sobre el poemari de Ricard Creus ’36 poemes a partir del 36’. Malgrat la dificultat del text i algun problema de dicció, va evidenciar un molt ben equilibrat treball grupal de veu, de moviment i d’interpretació.  Però, com que en matèria de formació es tracta d’aplicar el rigor com a criteri, cal fer també tres valoracions més crítiques. D’entrada pel grup de Clown, que dijous va presentar ‘Mar i Cel: The Clown Edition’ una recreació a partir del conegut espectacle de Dagoll Dagom que va ser massa desmanegada, plena de concessions a la conyeta fàcil i amb una interpretació tècnicament poc solvent. Divendres també va ser insatisfactori el treball mostrat pel grup de 2n. Nivell amb el títol ‘On som ara?’, que va resultar un garbuix d’elements sense cap solta ni volta. Dissabte tampoc no hi va haver massa sort amb ‘Nit de Reis’, versió banalment devaluada d’una de les millors comèdies de Shakespeare. Tot i l’esforç constatable fet col·lectivament pel grup de 3r. Nivell, només alguns moments d’enginy individual i les il.lustracions musicals que Cristina Romero va saber aportar-hi amb les seves cançons, se salven del desencert. I és que el text demanava a crits millor criteri interpretatiu i un mínim d’intel·ligibilitat, o sigui: entendre’l i fer-lo entendre. En tots tres casos valdria la pena que els professors implicats es replantegessin la seva pràctica docent pel que fa als Tallers, perquè necessita millorar. A l’alça, és clar.