L’any 1979, les gralles tornaven a sonar pels carrers de la ciutat acompanyant la Momerota. Enguany, els Grallers de Mataró celebren els quaranta anys amb la publicació d’un recull de les partitures més emblemàtiques del grup en format llibre. Andreu Carretero és membre dels Grallers des dels inicis de la formació, que en el marc de la celebració de l'efemèride prepara un concert el 14 de juliol a la Ciutat Jardí.
• Com han evolucionat els Grallers de Mataró al llarg d’aquests 40 anys?
Els Grallers vam començar a tocar l’any 1979 amb la Momerota, i després de vint-i-dos anys acompanyant-la, va arribar un dia que ho vam deixar córrer. En aquell moment, vam decidir començar a tocar d’"estudi", només per a nosaltres. Al llarg d’aquest procés hem gravat dos discos, i ara publicarem un llibre de partitures amb 40 peces seleccionades d'aquests dos discos i alguna més que hem estat arranjant últimament.
• Què heu suposat i què suposeu per al patrimoni de la ciutat?
Els Grallers, d’alguna manera, vam reintroduir un instrument i un estil de música que antigament ja s’havia escoltat molt a Mataró. De fet, tenim una fotografia del 1910 d’uns grallers mataronins; hi han estat durant molts anys, i nosaltres a partir de l’any 79 vam tornar a introduir la tradició.
• Quan es va començar a implicar amb la formació i quin significat té per a vostè?
Jo hi soc des dels inicis. I és curiós perquè pels Grallers hi han passat moltes persones, però justament ara que fem 40 anys, tres dels quatre integrants actuals hi som des del començament. L’Imma Vilatersana i en Toni Maymó ja hi eren des del principi, i en Jaume Feliu, que fa molts anys que ens acompanya, és el quart element. Ell és el més músic de tots, i és per això que ens hem atrevit a publicar el llibre de partitures.
"Vam introduir un estil de música molt escoltat abans a Mataró"
• Si s’hagués de quedar amb un moment d’aquests 40 anys, quin escolliria?
És complicat de dir, però recordo especialment les gravacions dels discos i les sortides amb la Momerota. Però em quedaria amb una sortida a Montesquieu l’any 79, una matinada d’un 8 de desembre a cinc graus sota zero; va ser bastant dur, però sempre rememorem aquell dia.
• De cara al futur, quins projectes tenen entre mans?
Ara volem tocar la música que ens vingui de gust i provar d’harmonitzar-la amb els nostres instruments, però no volem una presència pública gaire continuada. Ara bé, encara no n’hem parlat gaire. Deixem un llegat de 40 anys de gralles i 40 peces, i potser després ens plantegem nous reptes de cara al futur.
