Ja no és una sorpresa per ningú que l'Oca, la festa popular de Cap d'Any de Mataró, fos de nou un èxit d'assistència. La Plaça de Santa Anna va tornar a ser l'escenari on molts centenars de mataronins van celebrar les primeres hores del 2019 ballant de valent. La bonança anticiclònica que s'està marcant les festes menys fredes dels últims anys va tornar-se a aliar amb la festa. Sembla un encanteri de bruixes però l'Oca, des que es a l'aire lliure, encara no s'ha hagut d'enfrontar amb cap mal dia de temps. Les primeres hores de l'any van ser ben càlides i això, fins i tot, va provocar menys aglomeració sota el sostre de la carpa que en anys anteriors. La festa va allargar-se fins a quarts de set, quan es va recuperar l'antiga tradició del toc de Matinades per silenciar el brogit, a la manera que despunta cada 27 de juliol. Un picada d'ull a Les Santes del 2019, des del balcó anual de Cap d'Any.
La farra al carrer, després dels consuetudinaris sopars en clau casolana, ja té fixat com a punt de convocatòria les campanades de Santa Maria. Allà on fa una dècada hi havia tres dotzenes de persones a tot estirar ara ja són centenars els congregats. L'Oca convoca a Santa Maria però massa gent fa la mala elecció sonora d'acostar-se a la Basílicia enlloc d'allunyar-se'n. Hi ha qui diu que no va sentir les campanades però el cert és que a la "zona Barram", amb més perspectiva, es van percebre a la perfecció i es va engolir els dotze raïms al ritme conseqüent que pertoca. Just llavors començava la música amb un carro que ja feia moure l'esquelet i que va iniciar una petita rua fins a Santa Anna. L'Oca volava fins al niu i allà començava la farra pròpiament dita.
A Santa Anna, gent de tot
L'escena és habitual però no per això cal deixar-la de valorar. El punt lila d'atenció a les violències masclistes era obert, la cua dels tiquets es feia ràpid i a la barra desenes de persones voluntàries s'esforçaven perquè l'auto-finançament de la festa fes buidar i reomplir gots. L'ambient més familiar de les primeres hores, on conviu l'adolescent amb fins i tot àvies, nens que juguen amb globus i els primers que van escassos d'equilibri va contrastar amb una música un pèl massa d'avui en dia –hi ha vida més enllà del mal reggaeton– per la requesta que hi havia a aquella hora.
Com que de crítics sempre n'hi ha, alguns dels més grans van dir que marxaven perquè no se'n sabien cap de les que sonava. Altres esperaven. Vestits, guarnits, despenjats o fent-se fotos. No hi va haver incidents de cap mena i la nit va anar evolucionant a mesura que música i festa es passava, controladament, de voltes.
L'Oca és una fórmula guanyadora i aquest 2019 veu com una nova generació s'hi posa al capdavant amb ganes fèrries de mantenir-la viva i plena de plomes. Segons consta a les xarxes socials van acabar de recollir a les vuit, mentre els esforçats serveis de neteja feien retornar la Plaça a un estat normal i la resta de ciutat dormia la mona. Fins l'any que ve doncs, perquè ja ho diuen que d'Oca a Oca hi tornarem perquè toca.
