La Processó General és el gran acte de la Setmana Santa, sense cap mena de dubte. No només per la seva catalogació com a Patrimoni Cultural de la ciutat –que també ho són els Armats– sinó sobretot per la seva basta dimensió i envergadura. Milers de persones de testimonis i una organització cada cop més acurada que per aquest 2018 havia tocat redoble de canvis: es recuperava el carrer Bonaire com a primer tram, els passos sortien de dins de Santa Maria per deixar la Plaça al públic i es volia complir un horari estricte. La nota obtinguda en cadascun d'aquests objectius va ser alta, molt alta. La Processó va guanyar en fluïdesa en el seu inici i l'espai tancat de la Plaça de Santa Maria –potser excessiu, semblava un final d'etapa del Tour– permetia molt bones evolucions dels diferents passos.
També va tenir bona acollida que al migdia ja tots els misteris fossin dins de Santa Maria i rebessin la visita de desenes de persones, en una mena d'exposició que es va mantenir com a punt de partida de l'acte a la tarda.
La jugada s'arrodonia amb una senyora cobertura de Mataró Audiovisual, que –comentaris a banda– permetia als que no són confrares de veure què es coïa dins de Santa Maria abans de l'inici de l'estació. La vetusta nau de la Basílica era plena de gom a gom de confrares i el bisbe Toni Vadell comandava les intervencions dirigides a cada moment de la passió que es representava en els Misteris. Dels Armats a la Soledat la sortida se'n va anar, quasi, fins les tres hores i l'expectació a la plaça no dequeia. Aquesta és l'envergadura de l'acte, des del resol que acompanya els Soldats de pau a la foscor en la que evoluciona, en tot el recorregut, la darrera Mare de Déu de les tres que surten al carrer el Divendres Sant.
Es compleixen els tempos
L'engranatge de la Processó va funcionar, amb bons detalls com ara l'alegria justificada entre els germans del Captiu i els Dolors de recuperar el duet en processó i no haver d'escollir com passava els últims anys. Al tro gran hi anava la Mare de Déu, abans anticipada pel fill, que tenia majoria femenina entre els portants. Els dos passos rodats, Oració i Verònica, no desentonaven en el marc d'una Setmana Santa que tendeix a sumar més presència i múscul al carrer, en un dia així. Ja la nit abans s'havien percebut les ganes de la Coronació d'Espines en l'any que en feia 30 de presència ininterrompuda als carrers de Mataró. Sota els seus costals, un any més, hi havia l'Alcalde David Bote.
A ulls d'espectador, la Processó General passa lenta però no s'atura i va d'una primera contenció en les formes a l'explosió dels darrers passos. També l'evolució dels dos Sant Crist en bossa semblen tallar l'ambient i imposar el silenci. És amb el Nazareno i l'Esperanza, plegats per una banda i la Soledat que tanca tanda quan emergeix també aquesta passió més desfermada. Un any més de mestissatge i contrast entre maneres de fer Setmana Santa. A la mitjanit tots els passo ja eren a Santa Anna. I la Comissió es mirava el rellotge i assentia: tot havia anat bé
