El Llibre Gegant de la ciutat arriba al seu 40è aniversari. Són quatre dècades des que es va fer la primera edició del Llibre Gegant en una nit de 1976 en la que, els creadors, tampoc s'esperaven que avui arribarien tan lluny. La veritat és que el Llibre Gegant va evolucionar al Llibre Gegant de Contes ara fa 37 anys que és com el coneixem avui.
El model és tan singular i el format és tan tancat que ja s'ha exportat a diferents ciutats catalanes i també internacionals, sempre amb el segell mataroní al capdavant.
Com és avui aquest acte? Com ha arribat fins aquí? I, sobretot, com es va crear? Són preguntes que, en el reportatge d'aquesta setmana responem gràcies a una trobada entre els creadors i membres de la Comissió Ciutadana del Llibre Gegant que en aquests moments impulsen l'esdeveniment.
Fa exactament 40 anys Mataró celebrava el 50è aniversari de la Festa del Llibre. Era el 24 d'abril de 1976 a les deu del vespre al Parc Central. Es va anomenar "La Nit del Llibre" i ho va organitzar Robafaves, el COPP (Centre d'Orientació Psico-Pedagògic), ANCHE (L'Associació Nacional de Comunicació Humana i Ecologia), el Gremi de Llibreters i l'Ajuntament. El que va passar aquella nit va ser la llavor del Llibre Gegant que coneixem avui. Aquella nit es va produir una festa del tot reivindicativa de la que en va sortir un llibre que va recollir diferents manifestos: el primer Llibre Gegant de Mataró que, en aquest cas, no va ser de contes sinó participatiu. L'endemà d'aquell 24 d'abril, diferents periodistes locals també en van elaborar una revista: La Rambla.
No va ser fins al 1978 quan "volíem que la gent es manifestés sobre l'Estatut Català" i per això "vam demanar a la gent que responguessin: Quin és l'Estatut que volem per a Catalunya?", explica Pep Duran, fundador del Llibre Gegant, que relata com va sortir l'edició de "L'Estatut a la Plaça". De fet, Duran va posar les paraules al què Aureli Masafrets havia ideat. Un any després, naixia el Llibre Gegant de Contes.
Llibre Gegant de Contes
No va ser fins al 1979 quan "se'ns va acudir il·lustrar-lo", manifesta Duran. Va ser a partir d'aquí quan els contes, conjuntament amb les il·lustracions, van prendre part del protagonista de la matinal propera a Sant Jordi. La part més reivindicativa desapareixia entre els relats i les històries de cadascú. "Els contes no reivindiquen, van directament a la part més tendra. Volem explicar-nos contes perquè ens expliquem a nosaltres mateixos", explica Duran al Tot Mataró.
"Vam tenir la sort que quan va néixer [l'acte] ja ho tenia tot", explica Duran que creu que l'esdeveniment no ha evolucionat en format: "tenia tot el que era suficient: color, olor, espai, paraula, música i creativitat". "Només vam anar afinant la logística a mesura que passaven els anys", explica Joan Poch, involucrat al Llibre Gegant des de les primeres edicions i creador del cartell d'aquest 40è aniversari. Poch explica que "en un principi estava pensat per fer contes per adults o famílies però de mica en mica els nens i nenes van anar agafant protagonisme". "Ara ja no cal explicar "què és" el Llibre Gegant, tothom ho sap i sap què ha de fer", manifesta la mateixa font.
I tot plegat no deixa de ser una experiència perquè, segons Duran, "el llibre és només el suport, el què passa aquell dia no es pot captar". "El llibre és només el testimoni de la vivència que viu cadascú durant aquelles hores".
Il·lustradors professionals
Des que es va voler apostar pels il·lustradors professionals o semi professionals al Llibre Gegant de Contes es va pensar que les il·lustracions havien de prendre protagonisme dels petits contes que s'explicaven. Mercè Llimona, Roser Capdevila, Maria Rius o Pilarin Bayés van participar en repetides ocasions d'aquest encontre entre professionals del mateix sector. La bona relació amb l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya (APIC), -nascuda el 1981- va permetre, en part, que cada any hi hagués prou talent per a mantenir el Llibre Gegant de Contes.
Abans de l'arribada de la Comissió Ciutadana cada un dels il·lustradors comptava amb un lot de material. Això també formava part d'un repte, ja que molts d'ells havien d'emprendre altres tècniques a què estaven acostumats. El pressupost de l'acte ha provocat que els professionals ara hagin de portar el seu material.
Comissió ciutadana
Diferents discrepàncies amb l'Ajuntament van portar al COPP i Robafaves a replantejar-se el Llibre Gegant de Contes. Davant la possibilitat de deixar-se de fer, diferents persones a títol individual es van mobilitzar ara fa quatre anys a través de les xarxes socials. Amb el títol "Salvem el Llibre Gegant" es va crear una Comissió Ciutadana que és qui, ara, organitza l'acte. "Ho vam fer perquè no es perdés, és patrimoni dels ciutadans i forma part de la seva història", explica Toni Blanch, membre de la Comissió. "Hem respectat l'essència del Llibre Gegant de Contes i l'hem adaptat al 2016", afegeix Blanch.
40è aniversari
Amb la celebració dels 40 anys del Llibre Gegant s'ha volgut recuperar l'emplaçament original del Llibre Gegant de Contes: la Plaça de Santa Anna. És per aquest motiu que, de forma excepcional aquest diumenge es farà en aquest espai i es retorna també a la palla que acompanyava l'indret i que ajudava a crear l'ambient inspirador per a autors i il·lustradors. En aquesta ocasió està previst que de nou es retorni a la veu de Pep Duran i la música de Quico Massafrets.
Exportació del model
És tan tancat el format i tan singular el model del Llibre Gegant de Contes de Mataró que moltes altres ciutats catalanes també el programen. En Pep Duran, a més, ha fet possible que "tothom el pugui fer" i ha anat a organitzar-lo dues vegades a Colòmbia, a Bogotà i a Cartagena de Indias, i una a Mèxic, a Xalapa. Sempre però, "explicant que és de Mataró".
5 elements imprescindibles
Dins d'un conte, i segons Pep Duran, hi ha cinc elements imprescindibles: foc, terra, aire, aigua i espai. Són les característiques que arriben a transmetre la història i que creen, segons Duran, l'ambient i la situació perquè mai es pugui tornar a repetir. La unió dels elements és, precisament, "la comunicació entre cadascun" perquè "un llibre és només el suport" explica la mateixa font que creu que "un conte parla de la innocència de cada persona". El Llibre Gegant de Contes també és això, el suport de la vivència que es viu durant aquelles hores en què s'escriu i s'il·lustra un conte.
