Les nits de Carnestoltes acostumen a ser les més fredes de tot l'any o, si més no, així ho noten els milers de mataronins joves o no tan joves que desafien la temperatura amb les seves disfresses. Sabut com és que l'hivern aquest any es resisteix a ser fred, la bonança va permetre que els actes de nit del carnaval local gaudissin de bona acollida de públic, tant divendres amb la Portabardellada com dissabte amb el recuperat Ball de Carnestoltes, impulsat per l'Esplai Garbí. Feia tres anys que no es programava una gresca a l'aire lliure –a Mataró no hi ha recinte cobert, dèficit històric sempre denunciat– i l'entitat que el va organitzar va aconseguir un molt bon ambient a la Plaça de l'Ajuntament, sobretot a partir de mitjanit.
Com ha passat en edicions precedents, va ser el públic més jove amb majoria d'adolescents els que van omplir la plaça de disfresses per a tots els gustos, entre les quals es va fer Concurs amb premis lliurats pel mateix Pellofa que es passejava entre la seva gent sense parar de fer-se 'selfies'. El seguia com podia la seva guàrdia pretoriana, els Botargues, que a estones fins i tot quasi el perdien. Entre les diferents disfresses es va poder veure des d'un torero amb una criatura que parodiava a Fran Rivera a un grup que cada any es disfressa amb ben poca roba i que aquest cop anaven de 'La vida de Bryan'. És l'any que tenia menys mèrit disfressar-se pràcticament nus. També feien soroll i tiraven petards un conjunts de falleres que semblaven arribades del País Valencià. La música la van posar The Sybarites amb una molt bona mescla ballable després que Marc Ràmia –versió carnaval– obrís la llauna i abans que els discjòqueis fessin ballar el personal fins tard.
Els Portafardells, fidels a la cita
24 hores abans havien estat els Portafardells els protagonistes de fer anar la gent de bar en bar amb el propòsit d'intentar sentir els seus versots, que sempre mosseguen. El sobrecost de la Cavalcada de Reis, la Festa al Cel o el nou govern entre socialistes i convergents van rebre tocades de crostó en un correbars quasi global en el que el gran gruix seguia la comparsa però hi havia contínuament gent a cada establiment. On hi ha cervesa hi ha alegria. El premi de la nit va ser per a una comparsa femenina que calcava l'estètica dels Gegants de la ciutat.
Ja diumenge, amb nom fidedigne per a aquells que havien sortit la nit abans, els mateixos Portafardells repetien ritual però canviaven assedegats per famílies en el Derressaca, cercavila amb versots de mitja tarda que sempre acaba amb xocolatada al Bar Iris.
