La menja més tradicional de la nit del 23 de juny és la coca de Sant Joan, que actualment es presenta en moltes varietats: n’hi ha amb fruita, pinyons, llardons i n’hi ha de farcides amb crema o bé amb nata. És una derivació del tortell amb ous que es menjava antigament, una gran peça rodona amb clares reminiscències de culte al sol. Segons el cuiner Ignasi Domènech, la coca de Sant Joan ha de tenir una mida canònica, el doble de llarg que d’ample. És la menja tradicional de la Nit de Sant Joan, quan es reparteix a les revetlles juntament amb vins dolços o rancis; avui, però, aquestes begudes han anat deixant pas al cava.
Des de fa uns anys els pastissers han notat que els clients demanen coques més petites. Per això, a més de mantenir les mides tradicionals -d’un quilo i de mig quilo- han incorporat coques de 200 i 300 grams. “La tradició es manté, si les grans superfícies no venguessin coques els pastissers no podríem afrontar la cita”, assegura el president del Gremi de Pastissers de Catalunya, Joan Turull.
Pel que fa a la possibilitat que les famílies aprofitin per marxar durant la revetlla, el gremi no creu que això pugui perjudicar a les vendes però reconeixen que no saben com hi pot afectar. “No s’entén una taula sense una coca però on la compraran els qui marxin no se sap. Possiblement la compraran allà on siguin”, afirma Turull.
Els preus es mantenen
Els preus d’aquests dolços es mantenen respecte dels últims anys. Des del gremi destaquen la qualitat de les seves coques davant d’altres opcions. “Podríem posar pinyó xinès però en posem un que ens costa 2.200 euros cada 50 quilos perquè apostem per la qualitat”, subratlla Turull. El president del gremi confia en què “aquells que valoren la qualitat saben on trobar-la”.
