La Processó General de Divendres Sant és un dels actes cabdals de l’any mataroní i des de fa un any i escaig és Patrimoni Cultural de la ciutat. L’any passat, però, un cel llagrimós d’aquells que sempre fan la guitza a la Setmana Santa va aigualir la Processó. Passa a Sevilla i Màlaga, a l’Hospitalet i Tarragona i a les grans ciutats de Setmana Santa que sovint rere un any en què la pluja empipa en ve un altre en què el neguit es multiplica. Podran fer tots els passos la pertinent estació de penitència? Doncs van poder. Pel temps suau de temperatura i sense cap núvol al cel que va acompanyar una Processó General de multituds, amb moltíssim públic i un funcionament intern encomiable que va fer que tots els misteris arribessin a Santa Anna amb fluïdesa i sense esllenegar en excés la durada de l’acte.
La Processó General és aquella en què els diferents passos, amb les corresponents germandats i confraries fan l’estació per ordre passional i esbossant de forma perfecta l’aiguabarreig de tradicions de la Setmana Santa local. Va ser aquest mestissatge d’herències i formes el gran argument per a la protecció de l’acte i segueix sent el mèrit d’un acte en el qual se sintetitza tot el que dóna de si aquesta commemoració a Mataró. Obren els Armats, després de la vènia corresponent i al darrere les diferents germandats habituals combinant misteris duts per costaleros –un, el Nazareno– amb altres que imiten els trons malaguenys com les tres mares de Déu, la dels Dolors, la de l’Esperança i la de la Soledat, que tanca seguici.
Abans de mitjanit la gent ja escampava de Santa Anna on Nazareno i Esperança van fer “encuentros”. En arribar, durant la Processó, una reflexió i una oració en format més diglòssic que no pas bilingüe rebia els diferents misteris que aprofitaven per lluir-se en les girades o elevant els passos. Com marquen ja els cànons del mateix dia, allà on hi va haver més gentada va ser el tram iniciàtic del recorregut des de la mateixa Plaça de Santa Maria i tot el Carrer Nou com en el tram de la Riera i el Carrer d’Argentona. Milers de persones de públic –també molt de forà– per a un Divendres Sant en què ningú va patir per pluges o mals averanys que fessin malbé l’acte de més lluïment de la Setmana Santa local.
