Amb la Riera que semblava esperar la Crida, de tanta gent com hi havia, i puntualitat britànica com sols per Festa Major hi ha a Mataró, dilluns es van presentar els nous vestits dels Gegants de Mataró, la Família Robafaves. Els nous models substituïen unes mudes amb 15 anys d’història i venien signades per Manel Casserres, artesà solsoní fill que perpetua l’obra del seu pare, autèntic referent en creació d’imatgeria festiva a Catalunya. La porta de l’Ajuntament era tancada i sols va obrir-se en quatre ocasions perquè sortissin cadascun dels integrants de la família mataronina més distingida: l’expectació era alta i la dèria fotogràfica convertia el públic en un mosaic de càmeres i telèfons buscant la imatge del moment. Feta la presentació, cercavila i Dormida. Tot això, pels que ho compten, a 95 dies per l’inici de Les Santes.
Ja havia avisat Casserres al Tot Mataró que no es tractava de cap canvi radical d’imatge sinó que els nous vestits venien a renovar el mateix codi d’etiqueta que havia quedat tocat pel pas del temps. Aquesta afirmació es va entendre de cop i volta amb els dos petits que van sortir de l’Ajuntament. Primer la Toneta, de la que destaca les parts liles incorporades al seu vestit, que manté un to apagat idèntic a l’antic que contrasta amb la contundència cromàtica dels tres restants, un cop renovats. El comentari més estès quan només la petita geganta ballava a ritme de flabiols era “el vestit és igual”. Es començava a constatar el que el mateix autor havia avançat. Al darrere, òbviament, en Maneló que sorprèn pel pentinat i el serrell renovat i una muda de vestit i capa que sembla l’antiga portada a un bon tintorer.
La Geganta, la més canviada
Hi va haver rebombori amb la presentació de la Geganta, que és la que destaca perquè el seu vestit ha guanyat intensitat deixant el rosa i anant a un vermell pujat de to que destaca en la foto de família. Més matisos, també, en la mateixa tela que fan guanyar presència a la dona de l’amo de la casa i la ciutat, en Robafaves. El gegant del rostre ferreny, manté tot el que l’ha convertit en icona, ha guanyat matisos i força al vestit –potser tornant a la idea estètica de fa alguns lustres– però manté tots els elements de Jaume I conqueridor de cors mataronins. Una cosa no va passar desapercebuda: de cop la capa d’un marró sever té un llaç per davant com si en qualsevol moment se la pogués treure.
Que a Mataró surten els Gegants al carrer i hi ha concurrència ho va evidenciar la presentació, la cercavila i la petita 'dormida' amb la qual es va tornar a l’Ajuntament. Un cop allà i durant un mes els mataronins poden anar-hi a trobar canvis, matisos i formar-se una opinió que en cap cas pot ser acrítica: només faltaria; si ens apropem a Santes, pertoca polèmica.
