El domàs verd d’en Pellofa ja lluïa al balcó de l’Ajuntament i, en paral·lel a les celebracions casolanes a base d’àpats específics, el centre va saber de primera mà que era Dijous Gras. El primer dia de Carnestoltes és el del protagonisme gastronòmic per a la truita i la botifarra d’ou i per fer-ne proselitisme es va passejar el ja cèlebre carro de l’Hermandá de la Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa. Amb acompanyament dels alumnes de música tradicional de l’EMMM i amb les dues patrones sense parar de ballar, el carro va tenir requesta constant des de Santa Maria i fins a la Plaça de la Peixateria.
Com a novetat en el Dijous Llarder d’aquest any, també les momerotes es van sumar a un vespre per treure el ventre de pena sortint a “Pixar vi”. Aquesta acció és la que el Costumari Català de Joan Amades –la “bíblia” de les tradicions catalanes– atribueix a la Momerota i feia anys que la figura no sortia per Carnestoltes a recuperar-la. Sense creuar-se amb el carro de truites fins al Portal de Barcelona, la Momeroteta i la Momerota van passejar-se regalant suc i vi a galet, respectivament, a tot aquell que en volia. A la Peixateria van acabar tots dos actes, amb les darreres truites, vi i pa amb vi i sucre.
