Ses Majestats els Tres Reis d’Orient van arribar amb la puntualitat que el calendari els imposa, diumenge a la nit, pels carrers de Mataró. Ho van fer amb la màxima expectació pels canvis que s’anunciava que la Cavalcada tindria i, per tant, amb una lupa personal de cadascun dels milers i milers de mataronins posada en com anava tot plegat. Vestits nous, carrosses noves, ordre canviat, conte al final. Hi havia diferents apostes fetes des de la nova direcció artística d’Antoni Blanch que passaven revàlida en l’acte més esperat i multitudinari de l’any a la ciutat. A l’hora de la veritat es va veure una Cavalcada millorada, més acurada, més cohesionada. I també amb aspectes per millorar.
Ja fa anys que la Cavalcada ha deixat de ser la reiteració calcada de la de l’any anterior i és tractada com un acte important: que al cap i a la fi és el que és. Es pensa i es repensa. Rere la maquinària de la corrua de gent i carrosses hi treballen desenes de persones dies abans i en la mateixa tarda del 5 de gener és espectacular com no hi ha fred que freni els centenars de persones a col·laborar-hi. Posar ordre i maquillar el conjunt dispers que era la Cavalcada no fa pas tant, no és tasca senzilla i enguany Blanch va substituir Toni Grané. Nous aires des de la mateixa Sala Cabanyes, podria dir-se. I apostes molt concretes.
Reis repartits
La novetat més important era la de canviar d’ordre, i en certa manera desendreçar el seguici, intercalant els Reis entre la resta de carrosses, sense reservar-los el paper destacat que, per lògica processional, es guarda sempre a qui tanca un seguici. Si amb aquest canvi es buscava repartir la càrrega emocional de la Cavalcada es va aconseguir a mitges: quedava tanta Cavalcada quan ja havia passat el Rei Negre que l’interès caducava un cop ja havia passat “l’important”. A més la representació dels tres missatgers al final amb la carrossa de les cartes podria induir a confusió. Tornant als Reis, els nous vestits sí que van brillar de valent: molt bona elecció.
Més cohesió
Molt millorada en termes generals sí que es va veure la cohesió de tota la Cavalcada, amb les entitats i els voluntaris al servei de la mateixa i no amb carrosses pròpies. El seguici que duia cada Rei o les coreografies que es podien veure enriqueixen el desenvolupar del pas de la caravana d’il·lusions i imatges que és, al cap i a la fi, el propi acte. Per cert, més d’un va trobar-hi a faltar una de les carrosses històriques que no va sortir: el tramvia de Mataró tirat per cavalls. A veure si es pot esmenar de cara a l’any que ve. L’Oca sí que va sortir, obrint la cercavila, i també l’Iceberg, l’Avió o els arlequins. Els clàssics cal no perdre’ls.
Discursos i conte final
Després de dues hores fent el tomb habitual, la Cavalcada enfilava la Plaça de Santa Anna i Riera amunt en el tram més altisonant de tots, el culminant. Davant la Casa Gran hi havia l’Agrupació Musical del Maresme tocant fanfàrries i, com marca el protocol del dia, l’Alcalde i els regidors rebien Ses Majestats quan arribaven a l’Ajuntament. Les carrosses dels Reis van tenir algun petit problema per maniobrar i això va demorar el darrer tram, però finalment van poder entrar a l’Ajuntament i des del balcó dirigir-se als nens i nenes després de rebre de Joan Mora la clau que obre totes les cases de la ciutat i el primer fascicle oral de la campanya de foment dels valors a la que la ciutat es consagrarà aquest 2014.
Els Reis també van reparar en els seus discursos en el significat i el valor que tenen els regals més enllà del propi contingut. I finalment van anar a peu a la carpa de la Plaça de l’Ajuntament on Melcior va llegir el conte de Care Santos. Allà els més menuts ja feien ulleres de cansament després de tantes hores d’excitació provinent d’Orient. El final també cal arrodonir-lo.
Mataró té, a poc a poc, una Cavalcada que, sense grans dispendis, comença a ser nova, més cohesionada, integradora i diversa. Un acte que diu molt de com és la mateixa ciutat. I, amb deures per resoldre que segur que passaran per la sala de màquines, es pot parlar ja d’una acte reviscolat i d’evident potencial. Qui truca TV3 perquè l’any que ve retransmeti la nostra, de Cavalcada?
