Sant Jordi és aposta segura, sempre. La Diada de les roses i els llibres va brillar ahir a Mataró amb més força que mai, a mercè de la proliferació inaudita de parades de roses que van ser presents per tots els racons. Igualment, els actes tradicionals de la tarda van tornar a tenir una requesta i un ambient colorista que sols és assimilable a Santes. Màgia de la Diada, deu ser. Durant el matí es va viure el tragí habitual dels qui van i venen sobretot per la Riera i la Plaça de Santa Anna, convertida aquesta en epicentre llibreter. Expliquen els venedors de llibres i els autors de casa ho corroboren que enguany l’obra local es va vendre de forma important. Mataró llegeix Mataró, bona notícia.
De parades de roses n’hi havia més que mai i això feia arrufar el nas, encara que de resignació, a alguns venedors i venedores que veien que el pastís s’havia de repartir més. Com quasi sempre, el sol no es feia pregar i feia brillar els colors de les flors i les senyeres, que tot ho decoraven. I a partir de ben dinat començava la devaluació del preu de la rosa, una tradició quasi tant ancestral com la pròpia flor del dia.
Tarda habitual
Al vespre la Riera es col·lapsava com també ja podria sortir a programa. No ajudava el recorregut massa curt de la Trobada de Gegants que feia que quan els primers ja arribaven per fer dormida a l’Ajuntament, altres seguissin plantats a una Plaça de Santa Maria que es va quedar petitíssima per l’ocasió. Mentre ja anava la cercavila, davant l’Ajuntament hi havia castells i allà el moviment no va parar fins que en Robafaves, brillant com el seu casc, entrava a la Casa Gran. D’allà en sortiria després el Drac de Mataró per fer amb les Diablesses el recorregut de la Fogonada.
Expliquen que al primer tram de correfoc sí que es va notar la coincidència futbolística i els voltafocs inicials eren menys populosos que altres anys. A mesura que els culers es decebien i els teutons marcaven, però, la Fogonada va guanyar presència i múscul per brillar a la Plaça de l’Ajuntament amb un final litúrgica i escènicament reforçat i un voltafoc de traca, amb La Coixinera tocant en directe i oferint ball posterior fins les dotze tocades. Com la ventafocs, Sant Jordi no fa matinada.
