“I tant que me’n recordo, de Joan Peiró. El meu pare me’n parlava molt, deia que era un gran combatent, amb gran capacitat literària. A casa sabíem que va ser ministre de la República. El que no sabia eren molts dels detalls personals que surten a l’espectacle”, explica Gerió Garròs.
Té 87 anys, cabells blancs però jovials i parla un català afrancesat. És, de fet, un dels fills dels exiliats que van venir a viure a Tolosa de Llenguadoc acabada la Guerra Civil i que van convertir aquesta ciutat del sud de França en la capital de “l’exili republicà”. Ell encara recorda com, amb set anys, va passar pel camp de concentració d'Argelers, on van anar a parar molts dels que van deixar enrere Catalunya a principis del 1939.
La casualitat va voler que l’espai (ple a vessar) on dimarts al vespre es va escenificar una versió de butxaca de l’espectacle 'Peiró42', La Cave Poésie de Tolosa de Llenguadoc, fos la seu de la UGT espanyola durant la dictadura franquista. Era, a més, just al costat de la que va ser seu del PSOE durant el mateix període, actualment la Cinemateca.
“Avui, la projecció del documental sobre Peiró directament als maons de cara vista en aquesta sala subterrània d'un edifici tan associat a la història exiliada ens ha recordat que les parets escolten i parlen”, va tuitejar en acabar Fabrice Corrons, professor de català i castellà a la Universitat Jean Jaurès, que va acudir amb una part del seu alumnat a veure una escenificació d’aquesta iniciativa promoguda per la Comissió Joan Peiró de la capital del Maresme.
Corrons feia referència a les projeccions d’entrevistes a historiadors i familiars de Peiró, que són una de les tres fonts de l’espectacle, estrenat en format escènic el 2017 al Teatre Monumental i que l’octubre passat va aterrar al barri de Sants, on havia nascut Peiró el 1887; les altres dues són les escenificacions a càrrec de Jaume Amatller “Notxa”, David Pruna i Izaskun Larrea (Guillermina Peiró) i les interpretacions musicals del duet format per Mireia Vives i Borja Penalba, els quals han compost expressament per a l'espectacle la 'Suite Peiró'.
“Poder fer aquesta sessió a França era per a nosaltres un somni, però també un acte de justícia històrica”, va assegurar el director del projecte, Eloi Aymerich, en unes paraules a peu dret després dels aplaudiments.
