#LID 1027 Ma
Jango Edwards és, per a molts, el millor clown del món. Per aquest motiu va ser un honor que el passat dimecres 18 de gener actués a l’Arcadia, davant d’un públic reduït. Abans de l’actuació, però, vam poder parlar amb ell en una petita entrevista a l’estudi de l’artista Perecoll. Va ser un diàleg a portes obertes, on els vianants que passaven podien treure el nas i escoltar les paraules del pallasso. Allà ens va explicar com la seva visita a la ciutat ha estat possible gràcies a l’amistat que l’uneix amb l'actor Jordi Saban, que va formar part del seu equip d’actors quan Edwars va participar al Fòrum de les cultures. Poc abans de l’actuació, hi vam conversar.
Estas considerat el millor clown del món. Què creus que ha fet que arribis fins aquí?
Això no és més que una il·lusió, perquè aquest pensament està basat en la competició. Quan tu et converteixes en un clown arribes a un cert nivell. Tortell Poltrona és un clown, Charlie Rivel és un clown, i ningú és millor que l’altre. Tots som iguals però tenim diferents direccions. Imagina tots els pallassos del món pujant una muntanya per arribar a dalt. I tots caminant en diferents direccions. Algun dia es creuen. Però mai diuen: ‘Tu estàs anant pel lloc equivocat’. Simplement diuen: ‘Et veurè a dalt’. Sí, jo sóc bo, però els altres també ho són. Però és perquè m’estimo el que faig. Tu també ets bo, si t’ho creus que ho ets.
Però de tots, tu estàs considerat el número 1.
El que passa és que molta gent em coneix perquè ja porto 35 anys voltant i fent de clown. Però vaig trigar 16 anys en dir-me a mi mateix clown. Molta gent s’anomena clown quan encara no ho és. Però és normal, és per això que ensenyo. Perquè avui en dia és més fàcil aprendre aquest art que quan vaig començar. Cap clown té res original, no hi ha res que no s’hagi inventat. Si un s’anomena clown i diu: això que he fet és meu i només meu, és una mentida. El que és original és com ho fas, però no la idea que tinguis. És com fer l’amor, quan fem l’amor sempre fem el mateix acte, però a vegades violent, altres absent...
En els teus espectacles barreges coreografies, mim, màgia, dansa... què és amb el que més gaudeixes?
No necessites tenir cap tècnica meravellosa i especial, necessites saber com és el teu cor. Quan saps com és el teu cor saps qui ets. Molta gent em diu: ‘Jango, tu ets un clown, i els clowns sou persones tristes’. És molt comú que em facin aquesta pregunta a tot arreu: periodistes, gent que em para pel carrer... Però els clowns som gent que reflexiona sobre la vida. El que faig als shows és que la gent rigui de coses que no són divertides. Surts de l’espectacle, has rigut molt, i llavors comences a pensar en el que has vist realment. Jo al principi volia ser periodista, escriure als diaris. Però després em vaig adonar que fent clown molta més gent recordaria el que faig i explico que no pas escrivint cap article. I quan la gent li diu: ‘ets trist’ el que estan dient és que ells són tristos, per això tinc tanta feina.
I algú que reflexiona sobre la vida, com veu el món?
Avui en dia, el món està molt pitjor que tots els anys abans. Tenim por de la gent, dels veïns, del què passa al món... I els polítics normalment utilitzen aquesta por. És l’única manera d’entendre que George Bush hagi estat escollit una altra vegada. Però jo estimo molt George Bush! He viatjat molt al voltant del món i és un món perillós. La gent s’ha tornat insensible, ja no sent el dolor, no té sentiments.
Normalment la gent relaciona els pallassos amb els nens, però tu treballes per a un públic adult. És més fàcil fer riure als nens o als adults?
Els nens, ells no tenen tabús. Ells van al límit. La meva feina és anar al límit també. Els nens són els meus professors, m’ensenyen. Però el meu cap és més o menys el d’un nen de set anys. Jo no tinc tabús, put fer riure a tothom.
