El 1998 els Fastball van trionfar a les llistes amb el single “The Way”, extret del disc “All the pain money can buy”. La pressió d’aquest èxit va ser molt forta, després d’editar el 2000 “The hars light of day” han estat quatre anys sense publicar res. L’espera ha valgut la pena. Els d’Austin, Texas, van tornar el 2004 amb “Keep your wing on”, el seu millor disc segons la crítica americana. Enguany s’ha editat al nostre país oferint tres concerts. Un dels llocs escollits: la sala Privat de Mataró.
El passat dia 7, els Fastball van aterrar directament a la sala mataronina desplegant tota la seva artilleria. Un grapat de bones cançons, nascudes des del més profund del rock americà dels 70. Durant unes dues hores van fer un recorregut per la seva discografia, tot i centrant-se en el seu darrer treball, oferint un repertori de temes electritzants i enèrgics amb tocs de Punk, Newwave i Pop. La seva fórmula és ben senzilla: un coctel perfecte de melodies contagioses, una bona posada en escena i lletres amb un missatge ben clar, al mal temps bona cara.
“Lou-ee Lou-ee”, “Airstream”, “Someday”, “The Way” i “Out Of My Head” varen ser els temes més aplaudits per un seguici d’unes 200 persones que varen assistir a un concert que va començar prop de dues hores tard. L’espectacle ofert pels Fastball, però, va redimir el “petit” retard. Tot i que la sala no va oferir la imatge de concerts anteriors, els seguidors de la banda varen bolcar-se i van establir un bon rotllo amb la banda que es notava a l’ambient. Miles Zuniga, veu i guitarra, Joey Shuffield, bateria, i Tony Scalzo, veu i piano, composen la formació Texana que un dia varen arribar al lloc més alt de les llistes.
