![](http://www.totmataro.cat/portal/images/stories/albums/cultura/17307_G.jpg)
C’mon Folks! va ser el nom de la primera coreografia. Una història divertida, amb personatges quotidians i imatges també quotidianes però plenes de color i moments festius. Des del moment de rentar la roba fins a una petita festa al camp van ser bones excuses per ballar al ritme dels sons d’aquestes terres. Al llarg de tota la tarda es van barrejar en les coreografies un total de trenta ballarines de diferents edats que van fer gaudir el públic amb la seva gran expressivitat i càrrega teatral.
L’originalitat de Stringplay
Però els millors moments de la tarda van arribar amb l’interpretació de la peça Stringplay. Sobre l’escenari es va poder veure una creació d’allò més original i creativa. Partint com a únic fil conductor de la música de grans compositors com Bach, Haendel o Mozart, l’escenari es va omplir de personatges vestits de blanc i negre, els colors de les notes musicals. Fins i tot, l’escenografia buida d’aquesta peça va introduir per un moment cinc cintes negres conformant un pentagrama.
La unió de les ballarines amb la música va ser brillant i realment van arribar a convertir-se per a l’espectador en elements propis de les melodies encarregades de marcar el seu ritme. A més, la barreja de dansa clàssica i contemporània i l’expressivitat i teatralitat de les intèrprets van donar a la peça un resultat molt especial
Malgrat la qualitat de l’espectacle i d’unes ballarines que tot i ser joves ja demostren el seu talent, la sala del Foment no va aconseguir l’aforament que les coreografies mereixien. I és que sembla que tot i que Mataró cada cop sigui una ciutat més abocada a la dansa, amb grups reconeguts per la crítica o diversos certàmens com el mateix Jove Ballet de Catalunya o la companyia de dansa contemporània Trànsit que han decidit agafar la ciutat com a seu, no acaba d’apreciar la seva feina a l’hora d’omplir els teatres.