‘Depuis qu’Otar est parti’ arriba avui al Teatre Monumental de la mà de la directora francesa Julie Bartucelli. El film realitza un retrat de la vida que porten tres dones de la mateixa família i de generacions diferents en un país postcomunista i de la visió que cada una de elles té envers la vida des de la seva soledat. La immigració també té un pes específic a la pel·lícula; la vida que abandonen els immigrants en busca d’un futur millor lluny de casa i les seves vicissituds. El film va aconseguir el Gran Premi de la Setmana de la Crítica al Festival de Cannes, el premi FIPRESCI de la Bienale i el Cesar a la Millor Opera Prima l’any 2003.
Otar és un immigrant de Georgia que treballa a París i que s’ha convertit en l’orgull de la seva mare, Eka, que espera frisosa les cartes que el seu fill li envia regularment. La germana d’Otar, Marina, i la filla d’aquesta (Ada) s’han quedat amb Eka a Tblissi per cuidar-la, posat que ja és gran. Un dia les cartes d’Otar deixen d’arribar, un desafortunat accident ha acabat amb la seva vida. A partir d’aquest moment, Marina i Ada inicien un complicat exercici de funambulisme per ocultar la veritat a la vella Eka i , alhora, aprendre a viure amb la marxa definitiva d’Otar, que farà trontollar els pilars d’aquesta família; no en va ell es la referència familiar.
Afinitats amb Goodbye Lenin
Aquest últim episodi i els esforços de la filla i la néta d’Eka per amagar-li la veritat recorden l’exitós fils Goodbye Lenin, encara que les seves similituds es poden quedar aquí. Les tres dones protagonistes encarnen tres maneres d’encarar el passat i el futur en una república postcomunista. Marina es mostra insatisfeta amb la vida que porta mentre que l’àvia segueix sent una fervent comunista i la seva néta mostra el cansament i la dificultat de trobar feina a Georgia, malgrat posseir una bona formació. El drama de la immigració i tot el que suposa per a la família que resta, per al que se’n va fora del seu país a cercar una millor vida són també punts centrals del fim de Bartucelli.
Abans de ‘Depuis qu’Otar est parti’ es projectarà el curtmetratge ‘El puesto de los sueños’ de l’italià Giovanni Maccelli.
