Sant Simó torna a lluir festa, sabres i tradició

Les festes de l’ermita són les més tradicionals de la tardor

Sant Simó va celebrar-se el passat divendres 28 i, com mana la tradició mataronina, les festes en honor del patró de l’ermita marinera local van tenir lloc amb absoluta normalitat. Peculiars i entranyables, els sabres, les visites a l’ermita, les celebracions eucarístiques, els gegants, les havaneres i els castellers van tornar a protagonitzar una festa que manté un lloc i un nom al calendari de la capital del Maresme a còpia de tradició.

Els escolars posen color a Sant Simó. Tant dijous com divendres diversos centres van fer visita a Sant Simó per celebrar la diada i les que no ho van fer, en molts casos, ho van celebrar als seus propis centres escolars. Ja el divendres 28 les atraccions eren les típiques i centenars de mataronins i mataronines van passar en algun moment per l’ermita ja fos per participar a la Tómbola o bé per comprar panellets, castanyes i sobretot sabres, el tortell típic i únic que toca menjar cada 28 d’octubre. Tant a la missa com en la visita de les autoritats l’afluència de gent va ser notable i és que l’Eucaristia aplega, tradicionalment, un bon nombre de fidels. Els representants de l’Ajuntament no van faltar a la cita com tampoc la música antiga que fa uns anys s’ha fet lloc al programa d’actes amb un públic considerable.

Els actes habituals
L’obra de Sala Cabañes “Els Pirates del Maresme”, molt escaient, també va veure’s com a colofó del dia del Sant. L’endemà els infants van ser, sobretot, els protagonistes. Una exposició i lectura de contes al matí i la cercavila festiva, el ball infantil i els gegants a la tarda van aplegar bona part de nens i nenes a davant de l’Ermita.

A la nit les havaneres de Port Bo van sintonitzar amb un públic que les espera amb delit com també van tenir els seu públic els Capgrossos de Mataró que en una actuació de mínims van aixecar el tres i el quatre de set i la torre de sis. Diumenge van haver-hi sardanes, una altra missa força participada, un altre ball infantil, i l’enlairada final de coets que posava final a una altra edició d’unes festes que s’han de cuidar perquè tenen un carisma i se’ls professa una estima ben important.