L’augment en la venda d’abonaments per la nova temporada de teatre del Monumental ja augurava un èxit que es va fer palès en la primera representació de la temporada. Un Monumental d’allò més ple, sense una butaca lliure a platea temps abans de començar l’espectacle, va donar la benvinguda a la primera obra d’aquesta tardor, El Professional de Dusan Kovacevic.
Aquesta producció del TNC i que ha tingut a Mataró la segona parada de la seva gira per teatres catalans, va convertir l’escenari en un despatx d’una petita editorial de Belgrad. Teodor, el seu editor i escriptor sense massa èxit, està molt fart de la seva feina i de la gent amb qui ha de tractar, però de sobte un dia rep una visita d’algú que ha estat molt present a la seva vida i del qual no en coneixia l’existència.
Es tracta de Luka, un vell policia que treballant pel govern del president Tito va tenir com a encàrrec vigilar a Teodor, de pensament contrari al règim comunista, divuit anys de la seva vida. Ara, destituït pel canvi de règim, abandonat pel seu fill i a punt de ser operat no té res a perdre i es presenta al despatx de Teodor amb les vivències d’aquest escrites i fetes literatura.
Recuperar el passat
Tot plegat dóna lloc a una interessant història que fa reflexionar l’espectador sobre aspectes molt diversos. La fragilitat i la traïció de les ideologies, la relació que es pot crear entre dos eterns enemics en pocs minuts de conversa o com algú pot formar part de la teva vida sense ser-ne conscient són algunes de les lliçons extretes. Però el que més fa reflexionar és la ironia que regna a la vida i que pot permetre que en el just present en que el protagonista recupera el seu passat, perd a totes aquelles persones que podien fer valer la pena el futur que tenia per davant.
En resum, El Professional que dirigeix Magda Puyo ofereix un espectacle de gairebé hora i mitja de diàleg constant, on Pep Anton Muñoz demostra fer un exercici de memòria envejable. Malgrat ser un text de gran qualitat, la impressió a la sala va ser desigual ja que el continu diàleg dels protagonistes va esdevenir feixuc per alguns dels assistents, mentre que molts d’altres van gaudir de la ironia i acidesa de l’obra.
