Lluís Gavaldà, cantant i líder d’Els Pets, va atendre a la premsa hores abans de saltar i cantar davant el Parc Central. De l’escenari on havia de cantar, va dir, se’n recordava “perquè és de ciment i quan comences a saltar te’n recordes” va dir però sobretot pel primer concert de la banda a la capital del Maresme, el 1991. El de Constantí va recordar aquell concert de “L’última suada” del col·lectiu Imprevist juntament amb Los Manolos i també va voler recalcar que les tres actuacions fetes a Mataró, el propi 91, el 97 i la de divendres resumien a la perfecció les tres etapes per les que ha passat l’únic grup –juntament amb Lax’n’Busto– que ha ressistit de la fornada del boom de l’anomenat rock català.
“De fet tinc el pòster del concert de l’any del 1991 penjat a casa dels meus pares, que va ser el nostre primer local” va dir Gavaldà. El grup que va venir el 1991 ja havia canviat el 1997 quan va tornar per Santes per presentar “Bon dia”, el seu major èxit, i encara ha canviat més des de llavors amb un darrer disc “Agost” que ha merescut grans elogis de la premsa especialitzada nacional. “Els tres concerts a Mataró són significatius de les nostres tres etapes i d’entre totes elles em quedo amb la darrera, perquè és el disc del que estem més orgullosos i tenim una banda excepcional” va senyalar Gavaldà amb un eloqüent “som la repera!”. Malgrat això, gens conformistes es mostren Els Pets que confien en què el seu millor disc estigui per fer.
Farts de celebracions
Potser per aquest ànim inconformista, Gavaldà va voler mostrar-se cansat, fins i tot fart, de celebracions i, va dir “tenim ganes de deixar de celebrar el passat i centrar-nos en el futur. Acabarem de celebrar aquests vint anys i després ja no farem res per cap aniversari perquè del que de debò tenim ganes és de fer música, cada cop millor i deixar-nos de si ja hem fet allò o allò altre”. Per alguna cosa Els Pets es troben en un punt dolç de la seva trajectòria i han madurat “ja no som un grup de fer ballar la quitxalla, la crítica ja ha deixat l’anècdota del nom i ja ens reconeixen, el públic ha madurat amb nosaltres i, després d’aquest Giravint tocarà punt i apart i un nou disc en el sentit seriós del darrer.
