Maria Rovira és una de les mataronines més internacionals. Aquesta ballarina i coreògrafa de dansa contemporània a recorregut el món ballant fent coreografies per les millors escoles i companyies. Ara fa dos anys va fer-se càrrec de les classes de dansa de l’aula de teatre. A més, Maria Rovira té una companyia de dansa pròpia, Trànsit, que aquest any arriba al seu vintè aniversari. Per què ens expliqui aquests anys de carrera i ens presenti l’espectacle que ha creat per l’aniversari, hem pogut parlar amb ella.
La companyia Trànsit celebra el seu aniversari amb Trànsit 20. Què hi trobarà l’espectador que s’hi acosti?
Fem un espectacle que començarà per El pols de l’Àngel, que per mi és una coreografia mítica, és la que vaig estrenar per olimpíada cultural, l’any 92, i va marcar un canvi molt gran a la companyia perquè va ser el primer espectacle que ens va dur tres anys pel món ballant-lo. Després es veuran tres duets molt diferents de diversos espectacles. I després la peça nova que estic fent ara 00”00, com les dotze de la nit, l’hora del canvi. És com un viatge dels cossos, un treball de la ingravitat, una contraposició del temps. I jo ballo un solo també. A Mataró hi haurà alguna peça més, i a part farem una setmana d’activitats.
Però tu vas estar molt de temps sense trepitjar els escenaris.
Vaig deixar de ballar fa uns anys, perquè la meva feina de coreògrafa convidada a companyies m’ho impedia, i em vaig trobar molt còmode deixant de ballar. Però les ganes em van tornar l’any passat i em vaig sentir estupenda ballant. Tenia una raó poderosa per fer-ho: que el meu fill mai m’havia vist ballar. Ara vull ballar amb els amics, amb la gent que em ve de gust
Els 20 anys de la companyia marcaran un punt d’inflexió, un canvi?
Jo crec que els han de marcar. Jo vaig començar sola i amb ganes de veure món, i això ja ho he fet. I ara no tinc ganes ni de treballar sola ni de mourem tant, tinc més ganes de fer moure gent i que m’acompanyin. Vull trobar partenaires per fer evolucionar una idea maca: des de polítics, fins a ballarins…
Ara ja fa 20 anys de Trànsit, però com va sorgir la determinació de crear la companyia?
Jo havia marxat a estudiar a frança, vaig estar quatre anys i vaig tornar a moltes ganes de ballar. Vaig fer un curs aquell estiu a Mataró i hi va venir gent molt especial. Vam assabentar-nos que a la Bienal dels Països Mediterranis que es feia a Barcelona demanaven vídeos de projectes de coreografies. Vam desenvolupar una idea i ens van seleccionar. Això em va animar molt per començar a replantejar-me un grup.
I després d’aquest 20 anys, quins projectes queden per fer?
M’agradaria tenir el suport per implantar la companyia com a resident. Igual que tinc gent de Mataró a la companyia també hi tinc gent d’Argentina, austràlia i Cuba. Mataró pot ser molt internacional. Podem fer arribar ballarins de tot arreu. Hauríem de fer que la gent de l’aula sapigués que estan tutelats, que tindran uns locals per assajar, un lloc on aclarir dubtes… A més, m’agradaria instaurar a Mataró un premi coreogràfic de joves creadors. Fer un conveni amb algun festival del món on jo he actuat i que la finalitat fos poder estrenar en aquell festival.
