Tal i com acaben les obres de teatre, la Companyia Que sí, Que sí, va baixar un teló fictici amb la darrera actuació. L’Arcàdia va acollir l’última representació de l’obra “Insignificants no.2”, amb la que la companyia es va despedir de set anys d’activitat. Abans de l’obra va haver-hi temps d’un escenificat manifest de comiat, carregat de gravetat, va clamar contra tots i contra tot.
En el manifest, la companyia remet contra polítics, institucions i constructores, acusant-los de “vampirs i especulars”, denunciant l’esperit “xuclador” dels esmentats. També lamenten l’excés de burocràcia. Una multa d’hisenda és, segons la nota, el motiu definitiu pel qual la companyia, que s’havia constituït com a associació cultural sense ànim de lucre, s’extingeix. En definitiva, la companyia lamenta que per fer cultura, com han fet sempre sense cobrar, hagin hagut de pagar per qualsevol tràmit burocràtic, i que per contra, no hagi rebut cap tipus d’ajut.
La darrera funció
“Insignificats no.2” és una sàtira a la societat-porqueria que s’impera des de programes-negoci en els que es venen misèries sota la pell de la fama. En aquest muntatge dels Que sí, Que sí, diversos aspirants a una acadèmia de cantant perden la seva dignitat i integritat per aconseguir una fama fàcil.
Amb aquest espectacle la companyia s’acomiada anunciant la veritable pèrdua, la dels mataronins que es queden sense el refresc intel·lectual d’aquests regals en forma de teatre. Segons diu el manifest: “Mataró mata la cultura, però no pot amb l’artista, perquè viu de l’aire”. Esperem que aquesta frase sigui anunci de retorn, encara que sigui algun dia.
