La jove poeta, escriptora i periodista vindrà a presentar alguns dels seus poemes inèdits i recitarà també composicions de 'Dos hiverns i un incendi', el seu primer poemari en solitari que va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot. Diumenge 2 de juliol a les 21 h a Can Xammar continuaran el 'Camí de Santes' amb Aina Torres.
Quin missatge transmet 'Dos hiverns i un incendi'?
Aquest llibre té dues parts bastant clares: la primera es diu dos hiverns i parla d'un hivern real, de la fredor, de les pèrdues, el desamor i les preguntes existencials. La segona part, l'incendi, també juga amb dos vessants: l'escalfor de l'estiu, però també oblida les pèrdues de la primera part i destapa l'optimisme i l'esperança. Guanyar el premi de poesia Martí Dot em va permetre la publicació del meu primer poemari en solitari i des de llavors l'he anat recitant a diversos espais.
El dia 2 de juliol també recitaràs poemes inèdits. Tens intenció de publicar-los?
Tinc un altre poemari acabat que recull aquests poemes i que espero poder publicar aviat. La major part del recital per 'Camí de Santes' estarà compost pels poemes d'aquest nou llibre.
Quins temes tracta?
Parla sobre el fet de crear i escriure poesia. Moltes vegades escrivim des de la foscor i el caos, des de la necessitat de trobar resposta a les preguntes existencials a la recerca de la claror. Tot i que sovint en lloc de donar respostes ho enfosquim més. De totes maneres, el fet d'haver fet el poema dóna un toc de claror.
Quin paper juga la poesia a la teva vida?
N'escric per necessitat des de molt petita, per buscar una explicació als dubtes i per projectar-me més enllà de mi mateixa. Intentar trobar la paraula per reordenar aquest caos i trobar una resposta a què faig aquí i què sóc: els grans interrogants de la vida. Lluny de trobar resposta, sovint ho enfosqueixes encara més però el fet de pensar-hi ja t'allibera. En definitiva, m'agrada escriure un tipus de poesia que sacsegi, que crei imatges potents.
És poesia també per a persones que no solen llegir-ne?
A l'escola ens han ensenyat que la poesia l'hem d'entendre, però jo crec que és un error. Quan veiem un quadre o sentim una cançó en un altre idioma, ens deixem portar per la sensació i l'impacte que ens transmet sense comprendre-la. Hi ha diverses maneres d'entendre la poesia: el sentit que li donem nosaltres quan la llegim i, per altra banda, el que li volia donar el poeta. Per últim, es pot gaudir només de l'impacte estètic del poema, sense haver-lo de comprendre. Per aquest motiu, qualsevol pot interpretar i sentir escoltant poesia.
