La mataronina Pilar Gonzàlez-Agàpito viu amb gran passió la seva dedicació tardana per la història i l'escriptura. Els seus llibres són un recull de testimonis, que recuperen la història comercial i social de places, carrers o fàbriques. Va començar amb la "seva" Plaça Xica i després de glossar la Riera, els oficis o les principals indústries torna a publicar –seguint un ritme molt prolífic– 'El Carrer de Barcelona. Cent Històries i un carrer'.
L'estil i la manera de treballar de la mataronina és sempre el mateix. Buscar testimonis, familiars i històries a partir de passejar literalment per un espai. Radiografiar número a número, local a local, bona part de la història, en aquest cas del Carrer de Barcelona. En aquesta ocasió comença a l'Àncora i arriba a la Peixateria per a fer el tomb i tornar fins a La Riera. El volum se'n va fins a les 332 pàgines. Plenes de testimonis.
És, potser, la seva obra que entra més a dins dels edificis, que estira més fils a la recerca d'històries. "A La Riera vaig fer només els negocis però aquí creia important recollir detalls i entrellats de com es crea el mateix carrer, de la importància que té la muralla i la porta de Barcelona o de per què la Peixateria és com és i no creix", explica l'autora.
També entra literalment a dos dels casalots que hi ha al carrer, tot i que la majoria d'estances nobles restaran en la privacitat. La gelosia de Can Castany, un casalot perfectament conservat –amb una cambra sencera pintada al fresc i capella– serveix de símbol i contraportada de l'edició.
De l'espai a les persones
Explica Gonzàlez-Agàpito que "amb la gent amb qui puc parlar, que és gent gran, sempre comencem amb la descripció de l'espai. On hi havia el taulell o la balança i a partir d'identificar la imatge van sortint les diferents històries". En aquest sentit el llibre del Carrer de Barcelona va fins al fons, recollint l'activitat econòmica que es feia rere les cases, a tocar de la muralla on fins a 40 treballadors polien diamants, es feia el pa o l'ebenista Mateu Ros esculpia els mobles.
Un carrer especial
El volum està farcit d'històries. Des de les misèries de la postguerra al fenomen que va suposar l'arribada d'un pa diferent amb el Forn Maresme i el repàs fent la volta completa remet obligatòriament al que s'ha convertit avui en dia aquest vial. Gonzàlez-Agàpito el recorda de petita com "un carrer que feia fred, que era més de pas, a mig camí de la Plaça Xica i la Riera" i admet que actualment "s'ha convertit en un carrer comercial on la majoria d'establiments són franquícies sense cap vinculació amb la ciutat". Tot i això, assegura als seus lectors, encara es pot trobar l'encant del Carrer de Barcelona: "si alces el cap, encara conserva l'encant de lloc important, de cases en vàlua, la seva personalitat".
A l'autora li agradaria fer una ruta pel carrer per identificar els protagonistes del llibre i presentarà dimecres 14 a les 19 h el llibre al Col·legi d'Aparelladors.
