Clack, la productora audiovisual de Mataró, presenta el documental ‘Polifonia Basca’ que vol mostrar la situació actual del País Basc cinc anys després de l’anunci del final de la violència d’ETA. El periodista, escriptor i musicòleg Antoni Batista, el principal especialista en temàtica basca a Catalunya, és el protagonista d’aquesta producció que s’emetrà al programa Sense Ficció de TV3 el dimarts 11 d’abril i que compta amb entrevistes a implicats i testimonis del conflicte basc.
El documental ja s’ha vist a les televisions basques
‘Polifonia Basca’ es va emetre al mes d’octubre a Euskal Telebista, la televisió pública del País Basc, i compta amb el suport de l’Institut Català Internacional per la Pau.
Dilluns que ve, dia 10, a les 8 del vespre, Clack ha organitzat una preestrena del documental 'Polifonia Basca', als cinemes Mèlies de Barcelona, al carrer Villarroel 102. Amb la presència del conductor del documental, Antoni Batista, de la filla d'Ernest Lluch, Rosa Lluch, que apareix al documental, i de Clàudia Pujol, directora de la revista 'Sàpiens' on Batista col·labora.
Una polifonia de fonts
El documental pretén, a partir de la varietat de fonts que Antoni Batista ha usat com a bandera periodística, parlar del conflicte amb precisió amb entrevistats com el lehendakari Juan José Ibarretxe, el fundador d’ETA Iulen de Madariaga, el líder de Sortu Arnaldo Otegi, o el bisbe Juan Maria Uriarte, mediador en les converses de pau el 1999. El documental compta amb un final contundent amb la conversa entre Batista i Rosa Lluch, filla de l’exministre socialista assassinat per ETA el 2000.
Les cicatrius d’ETA
A més, en el documental la productora ha buscat descobrir com la societat basca ha anat cicatritzant les ferides provocades per cinquanta anys de violència armada perquè, segons expliquen, “Volíem copsar com la societat basca està digerint el final d’ETA. Està sent, la voluntat de girar full, més gran del que s’albirava?”, es pregunten Joan Salicrú i Ariadna Vázquez, codirectors de la peça. L’audiovisual indaga també sobre la construcció del “relat de la pau” al País Basc.
