Què et porta a fer 'Fàbriques de Mataró'?
La meva idea és fer recuperació històrica a partir de la memòria oral amb el risc que té de la subjectivitat. Recullo les emocions de les persones i recupero la seva història. El món del comerç era més fàcil i volia anar a la producció anant més enllà del tèxtil. Mataró era molt més que tèxtil i per part meva també ha estat una descoberta, ja que el món de les fàbriques no m'era conegut. A partir d'investigar la fàbrica de bombetes vaig començar a treballar sobre tots els productes fets a Mataró. El llibre es podria dir 'made in Mataró' perfectament, ja que intento seguir el procés de fabricació de productes ben diferents endinsant-nos en moltes fàbriques, petites o grans, amb molta història i moltes vivències al darrere.
Amb quanta gent has hagut de parlar?
He parlat amb més de cent persones perquè he volgut parlar amb amos i també treballadors, des del risc dels uns a la suor dels altres.
La majoria de gent amb què parlo és gran i costa de trobar. Molts testimonis són difícils de localitzar o de trobar. Amb ells hi parlo, escolto, gravo, transcric i després ho comparteixo, els ho llegeixo. Hi ha moltes emocions, com per exemple tristor per com van acabar algunes fàbriques.
Moltes fàbriques deuen tenir històries ben rellevants...
A la introducció parlo dels espavilats d'algunes fàbriques, els valents que inicien processos i que s'atreveixen amb maquinària o amb elements innovadors. Mataró tenia petites indústries que exportaven a desenes de països i també hi ha el procés, en com va passar d'artesanal a industrial i en com algunes de les firmes es van haver de reinventar o fins i tot se'n van anar a l'aigua. Mataró està ple de petits museus de cadascun dels productes i les fàbriques, alguns de més cuidats i d'altres que no.
Tenies intenció de reivindicar una altra indústria mataronina?
Per una banda sí, recuperar un altre món que no era el del tèxtil. Aquesta altra indústria no tenia només fabriquetes, hi ha casos d'autèntiques indústries grans amb 200 treballadors. I també hi ha l'element de la ubicació de les fàbriques que comencen en el que avui en diríem entre rondes i a partir d'aquí es van expandint cap als polígons, a mesura que urbanísticament la ciutat va creixent i s'allunyen dels habitatges.
Consideres que fas una historiografia?
Aquests llibres serveixen a la gent gran per recordar i a la gent jove per saber. El més interessant és que em converteixo en un personatge de recerca, en la senyora que narra històries de la ciutat. Tinc projectes anuals fins a l'any 2020 perquè m'agrada estirar el fil i una història et porta a l'altra. Jo recupero la memòria històrica, o més ben dit, una memòria històrica. Comparteixo uns coneixements que m'enriqueixen i que provenen de la memòria oral de la persona que ho ha viscut. Quan veus persones grans que ploren o que s'emocionen, entens el valor que tenen llibres com aquests per les vivències que puc recollir-hi.
