Bel Olid: "Vull visibilitzar la violència estructural que, de tan quotidiana, la normalitzem"

L'escriptora publica el recull de relats 'Vents més salvatges', en què aborda la quotidianitat de diversos personatges que viuen en un rerefons de canvi

  • Redacció - ACN
  • Dilluns, 07 Març 2016 11:38

Perfils 2014/2014, Perfils-bel olid

La violència, la família, l'abús de poder, la manca de llibertat individual, la descoberta de la sexualitat o les repercussions de la crisi econòmica són alguns dels elements que Bel Olid (Mataró, 1977) integra en el nou recull de relats, 'Vents més salvatges' (Empúries), que es troba a les llibreries des d'aquest dimecres. En una entrevista amb l'ACN, Olid reconeix que el llibre és dels "menys contemporanis" que ha escrit, uns relats que s'interessen per la quotidianitat dels seus personatges, que conviuen en un rerefons de canvi.

El volum exemplifica, segons l'escriptora, que els ciutadans pateixen i exerceixen violència. "M'interessa visibilitzar la violència estructural que, de tan quotidiana, la normalitzem", ha assegurat. "Som hipersensibles a algunes violències i poc sensibles a altres i això s'explica pel costum", assevera. En aquesta línia, Bel Olid aborda el canvi social, la revolució d'un col·lectiu a partir de les "incomoditats individuals per intentar encaixar en un sistema". "La llavor del canvi és la incomoditat i som molts els que ens sentim incòmodes", argumenta.

Coacció de llibertat individual

Per a Bel Olid, la realitat econòmica és la primera "cadena" que lliga les persones a llocs en què no volen estar. En paral·lel, a través d'alguns relats, també introdueix la família com a agent "socialitzador, castrador i absolutista" que coacciona la llibertat. "Les relacions familiars són difícils per obligatòries. Vivim en un món de Disney en què sembla que la família l'has d'estimar per sobre de totes les coses", ha precisat.

Les protagonistes de 'Vents més salvatges', totes elles dones que se senten "incòmodes", transgredeixen aquestes violències amb actes de rebel·lió activa. L'escriptora busca així perfils "menys explorats" com a reivindicació individual, fent aparèixer en els contes dones negres o víctimes de la violència de gènere, per exemple, dones que pateixen uns abusos que "per sort", no ha patit en primera persona. "Em considero al marge però no marginada", ha asseverat. Amb tot, assegura que encara queda molt camí per recórrer en la igualtat de gènere.