Es defineix com a “fotògraf de carrer”. Lluís Rugama ha inaugurat la seva última exposició anomenada “Res de mala llet” en la qual pretén normalitzar els prejudicis de l’alletament matern, sigui quin sigui l’indret en què es faci. L’exposició, que es realitza a la seu de la Unió Excursionista de Catalunya a Mataró, s’allargarà fins al 13 de gener.
Com neix “Res de mala llet”?
Tot comença a partir d’una fotografia que em va demanar un grup de mares. Volia que elles fossin les protagonistes i volia ensenyar el verd de la gespa i el blau del cel. Se’m va acudir que podia anar a la Laia l’Arquera.
Per què la Laia l’Arquera?
Crec que és un símbol molt mataroní i molt femení. Sempre ens vigila. La Laia l’Arquera representa la força de la dona, la mare, la guerrera. Vaig decidir portar a aquelles mares amb els seus nadons, fills i marits a aquest lloc però no m’imaginava que acabaria passant el que va passar.
Què va passar?
Doncs que algunes de les mares que no van poder venir aquell dia també volien aparèixer a la foto de grup. Allò ja no podia ser però tot va ser parlar-ho. A partir d’aquí les vaig començar a fotografiar una per una alletant els seus nens. I d’aquí en va sortir aquesta exposició.
Per què l’alletament?
Crec que hem de parlar de lactància amb naturalitat. S’ha de normalitzar el fet de veure una dona alletant el seu fill al mig del carrer o en una terrassa d’un bar. Si nosaltres tenim gana, mengem. Si un nen té gana, li demana a la seva mare i ella li dóna. I depèn de com, hi ha un rebuig clar perquè això es faci.
40 fotos, 20 mares i 22 criatures.
Exactament. Així és “Res de mala llet”. Aquesta exposició rep aquest títol perquè volia transmetre la simplicitat i senzillesa amb què s’hauria de viure aquest procés. Són 40 fotos en indrets molt diferents que han triat les mateixes protagonistes. Podem trobar un alletament dins d’una banyera amb una història molt bonica al darrere: la mare va descobrir que, si li donava el pit dins de la banyera, el seu fill després dormia 7 hores seguides.
Totes les dones donen el pit?
Sí, totes. I com deia, totes tenen una història al darrere. N’hi ha una que dóna un pit a una filla i l’altre pit a l’altre fill.
Hi haurà una presentació molt especial, oi?
Estic molt agraït a tots els que m’han ajudat a tirar endavant aquesta exposició. Amb els del Centre Ànima hem arribat a una col·laboració i és que el dia 12 de desembre farem una taula rodona amb la Blanca Lainez, que és llevadora i especialista en salut materna infantil, i amb totes les dones i homes que vulguin venir.
Un home parlant d’alletament a priori sorprèn.
Tots els homes som diferents i ens agraden coses diferents. No tots som patriarcals, com tampoc tots som maltractadors. Jo sóc “fotògraf de carrer” i el que vull donar a conèixer és tot el que m’envolta.
