Després de retratar la Plaça Xica de quan ella era petita i de fer una sèrie de retrats de persones de Mataró, Pilar Gonzàlez-Agàpito torna a la càrrega amb un nou llibre de títol prou eloqüent: ‘Riera amunt, Riera avall’. Aquest vespre es presenta en un acte al Col·legi d’Aparelladors aquest nou llibre fruit d’un any i mig de feina, documentació i entrevistes que la pròpia Gonzàlez-Agàpito qualifica “d’una autèntica feinada que, per altra banda, he disfrutat molt”. El llibre és un retrat de la realitat comercial de La Riera, el gran carrer mataroní, l’any 1960. S’hi fa la relació de tota una sèrie d’establiments amb famílies i històries al darrere, en una altra mostra del tacte de l’autora envers el passat viscut en primera persona. Al llarg de les pàgines el lector pot anar entrant –quasi literalment– en una sèrie de botigues molt recordades per una sèrie de generacions.
Noms amb història
La Moreneta, La Parisina, Can Lligonya, Ràdio Bonany, Can Bigay o Can Pepet, anant Riera amunt o El Xurrero, Barberia Novellas, Can Diamant, Ca la Pinyetera, Bàscules Soler o el Bar Canaletas anant Riera avall són alguns dels 56 comerços que desgrana amb tot luxe de detalls Gonzàlez-Agàpito. L’autor explica que el llibre vol ser “un retrat de les botigues de La Riera des de Can Seixanta-cinc a Can Parull –a la cantonada amb el Carrer de Bonaire– i del Xurrero al Canaletes, Riera amunt i Riera avall.
Em situo a l’any 1960 i relaciono les botigues que hi havia. Molts d’aquests espais avui en dia no es veuen perquè han quedat integrats en botigues o establiments nous”. Un dels projectes de l’autora, un cop s’hagi difós i presentat la nova obra, és precisament fer algun tipus de visita guiada comparant La Riera d’avui en dia i situant tots els comerços de fa més de mig segle. El llibre serà reobrir la capsa dels records de molts mataronins i entrar en tot luxe de detalls i anècdotes de bona part de les botigues més conegudes de llavors.
Testimoni del canvi econòmic
El modus operandi de l’autora s’ha basat en entrevistes amb les famílies que regentaven o treballaven als establiments i documentar-se amb els seus testimonis. Gràcies a la documentació, l’escriptora constata “com s’ha transformat l’economia, el 1969 hi ha set merceries per exemple dins de les quals es creen cercles de dones que s’expliquen coses, és un negoci que desapareix quan s’instaura la moda pret-a-porter” o que el 60 hi ha fins a tres establiments que venien sants”.
