La Setmana Santa ja ha començat i amb tota la força amb què està arrelada a la ciutat. La gran protagonista del primer cap de setmana, del diumenge de Rams, va ser una Processó del Prendiment amb més seguidors i gent pendent que mai. No és casual que sigui aquesta una de les estacions de penitència més seguides dels dies sants a la ciutat: és espectacular i cada vegada més rodona, amb més elements. Aquest 2015, a més, va ser retransmesa en un programa especial per la Xarxa de Televisions locals. I a més a més l'Ajuntament va muntar una pantalla gegant a la Plaça Xica des d'on centenars de persones van seguir tot el ritual, especialment la pujada de les Escaletes. El moment culminant, el de més emoció del diumenge de Rams. Jesús Captiu amb més gent que mai pendent de les seves mans lligades, la mirada trista i el galop dels membres de la Germandat pendent amunt.
A poc a poc la processó del Prendiment ha anat guanyant ingredients que la converteixen en una de molt especial. A la major part de Catalunya les processons o rituals més especials de la Setmana Santa tenen lloc entre Dijous i Divendres. També a Mataró són aquells dies els de major eclosió però el cap de setmana que enllaça divendres de Dolors, dissabte de Passió i diumenge de Rams guanya múscul i l'exemple més paradigmàtic és aquest Prendiment. Fa no massa anys, quan fins i tot el Captiu encara anava sobre un pas molt més lleuger que l'actual, la representació teatral que es fa a l'inici era seguida per algunes desenes de persones. Ahir, amb les càmeres de televisió emetent-ho per arreu, la Plaça estava plena com els darrers anys. Tota la seqüència ha anat millorant: l'escenificació, l'arribada dels Armats quan Jesús ja ha estat traït i pres o la sortida cap al Carrer Nou, amb la Processó i tots els seus elements ja distribuïts.
Són quasi tres quarts de set i el Captiu ja deu ser a mig Carrer Nou. Molts dels congregats a Santa Maria corren cap a les Escaletes on ja hi ha gent guardant lloc, ja estan plenes més de dues hores abans que hi arribi la Processó. També són plenes bona part de les cadires posades davant la pantalla gegant del mateix model que la de la Crida a la Festa Major. El paral·lelisme és vàlid perquè en certa manera el Prendiment serveix d'inici de l'altre gran esdeveniment ciutadà anual. A tot això el programa especial de la Xarxa torna a connectar quan el Captiu passa per davant de l'Ajuntament. Fins i tot se li canta una saeta.
Escaletes empinades
A les Escaletes, quan el pas encara no s'intueix ni al Carrer de Sant Joan, per on passa ara gairebé com si agafés embranzida per fer la pujada, no hi cap ningú més. Hi ha fins i tot vigilants que barren el pas i vigilen "l'aforament". Els balcons de la Baixada que avui es puja són un tresor preuat i els veïns tenen reserves de fa dies. A la placeta i el carrer de Sant Joan, força centenars més de persones. I quan arriben els Armats es comença a veure una altra de les imatges del dia: centenars de telèfons mòbils amb llumetes enceses que gairebé semblen fanalets que marquin el camí amunt que fa la pujada. I el Captiu es planta a punt d'iniciar la pujada i fa el descans habitual. Hi ha un punt de nervis i silenci.
No se sap si algú es dedica any rere any a comptabilitzar els segons que tarden, els seus portants, a fer pujar corrent el pas del Prendiment. Però l'acte té tanta anomenada que fins i tot se'n fa tertúlia abans i després. El Captiu va pujar alegre de ritme i, segons una dona de la placeta, més lent que altres anys. Ella ho atribueix a què "són els de sempre i cada any són més grans". El fet és, però, que arriben a dalt de tot entre un aplaudiment eixordador. I que al punt en què giren cap al carrer de Barcelona i se sap que l'emoció és molta i els portants deuen estar exhausts, emocionats i plorosos, tothom a les Escaletes esbandeix ràpid. Queda un tram de Processó fins a tornar a Santa Maria, però la major part de la gent no hi torna. Ja està. Un any més. Ja som a Setmana Santa.
