Can Marfà entra aquest dissabte, amb pes propi, al mapa de la història, la cultura i el discurs museístic de la ciutat. Es tracta d’una de les inauguracions més importants del darrer any, d’un equipament no acabat però que vol començar a ser, amb pes propi, el granet que torni a posar Mataró al mapa com a capital del gènere de punt. Com quan les xemeneies fumejaven i la gran majoria de la població depenia del tèxtil, ara amb el testimoni de tota la maquinària que la Fundació Vilaseca ha preservat d’aquells temps i l’embolcall de nova secció del Museu de Mataró. No és un Museu en si, doncs, és la tercera pota que suma amb la de l’Iluro romana i el de la ciutat mediterrània el discurs museístic que diu què és aquesta ciutat.
Quatre anys després
Precisament fa quatre anys quasi exactes de la signatura del conveni entre l’Ajuntament i la Fundació. Quatre anys en els quals, tot i remar contra-corrent d’una situació econòmica que feia impossibles les inversions, l’Ajuntament ha volgut anar cremant petites etapes fins a arribar a aquest dissabte 28 de març. La criatura lluirà gales i és tota una posada de llarg. El primer dia de Can Marfà, del nou Can Marfà, de totes totes.
La nau petita de la fàbrica d’estil manchesterià –tres plantes, 1.800 metres quadrats– de Can Marfà ha estat, els darrers anys, un equipament acabat que no podia esdevenir museu, encara. Demà dissabte acaba aquest tram quasi letàrgic de l’equipament –que mantindrà la planta baixa per a actes públics, relacionats amb el Museu o el barri– i obre portes l’equipament que vol ser el testimoni dinàmic que expliqui què era “aquell” Mataró tèxtil.
ELS EIXOS TEMÀTIS DE L'EXPOSICIÓ TEMPORAL
1 Et posarem a punt. Audiovisual d’introducció on s’expliquen les característiques del teixit de punt i els factors que han influït en l’evolució de
la seva manufactura a Mataró i a Catalunya.
2 De la fibra a la malla. Els processos de fabricació del gènere de punt: filatura, tissatge, ennobliment i acabats, disseny, patronatge, tall i confecció, etiquetat, embalatge i comercialització.
3 Els inicis del teixit de punt. El teixit de punt fet a mà. Els primers telers mecànics. La protoindústria, evolució i localització geogràfica
de la producció del punt a Catalunya.
4 La industrialització del gènere de punt. La producció industrial. La importància de la innovació tecnològica. L’organització del treball a les fàbriques. L’impacte social i urbanístic, la capacitat exportadora de la indústria del gènere de punt.
5 Moda, fantasia i esport. Els canvis en les pautes de consum del vestit i la roba interior, la influència de la moda i l’aparició de nous productes. L’aposta per la renovació tecnològica.
6 De l’autarquia a l’expansió del sector. Autarquia econòmica i impuls a la construcció de maquinària de gènere de punt. Les indústries auxiliars. La revolució del niló.
7 Perspectives de futur. La continuïtat del clúster del gènere de punt del Maresme. La importància del disseny, l’aposta per la qualitat i l’aplicació de noves tecnologies. Les amenaces i les oportunitats del sector.
