Bona part del món de la dansa local va decidir celebrar el 29 d’abril fent un moment d’impàs i pausa. Enmig de diferents actes per celebrar el Dia de la Dansa, amb jams obertes a nens i adults, exposicions i actes, la companyia InSomnes va convocar la gent a El Públic dins el programa ’29 és dansa’. El motiu, una taula rodona sobre el moment de la dansa a la capital del Maresme amb xerrada introductòria d’Helena Patricio i un col·loqui posterior que va servir per contraposar punts de vista. Ballarins, aficionats i curiosos van poder ser-hi auto-analítics, fins i tot catàrtics i finalment advocar perquè la dansa superi la “precarietat” actual. Precarietat va ser la paraula més utilitzada per definir com està l’art escènica i, sobretot, la seva relació amb la societat.
Tere Almar, tècnica de la Direcció de Cultura, va ser taxativa quan va explicar que “en aquest país no s’ha construït cap política cultural per a la dansa, abans hi havia creació i ara hi ha indústria cultural, s’hi ha invertit però sense una política clara i això ha fet que a la que s’ha deixat d’invertir, tot hagi anat en retrocés”. Almar va coincidir amb la ballarina Roser Tutusaus en la manca del que aquesta segona va definir com “circuits d’exhibició que permetin que els espectacles tinguin vida i recorregut”. El problema de la dansa és, per aquesta, “tot el que comporta, els mesos de treballar sense cobrar res, treballar ràpid sense possibilitat d’investigar. Depens exclusivament que surtin ‘bolos’ i no s’ha construït un futur que asseguri la dansa”.
“Recuperar l’essència”
No tot és negre. Per a Tutusaus, la manca d’inversió i recursos “permet recuperar l’essència, ja que la crisi t’obliga a crear a partir de ben poc, a ser extremadament eficient”. Tot i això, assegura que “tot té un límit, i viure en aquesta situació t’acaba frustrant”. Helena Patricio va assegurar que “l'anomenat sector cultural funciona únicament per la tossuderia dels que en formem part”. La taula rodona, que es va fer curta, va comptar també amb la participació des del públic en què no van faltar crítiques a la distància oberta entre públic i ballarins. Des de crítiques al pes cultural de la dansa en la formació –“les diferències amb França fan caure la cara de vergonya”, es va dir– a plantejaments sobre la dansa contemporània: “hem acabat creant un llenguatge que costa d’entendre i que ens separa de la gent”. Autoanàlisi per celebrar el dia propi, bona iniciativa d’InSomnes.
