“Sabem que no hem escrit un best-seller, però és una bona novel·la d’estar per casa” Com convertir-se en escriptor pràcticament per accident. Aquest podria ser l’argument del llibre, però és la trama dels últims mesos de la seva vida. Dúnia Grabulosa i Joan Roca, administrativa d’un institut de secundària i treballador d’una notaria, respectivament, són els autors d’una nova novel·la de ficció d’Edicions 62, que es presentarà el pròxim 10 de maig al local els Capgrossos.
Una administrativa i un treballador de notaria escrivint un llibre. Com hi heu arribat?
Tot va sorgir d’un text que ja hi havia escrit – la Dúnia l’havia redactat anys abans – i que vam recuperar per fer un relat amb cara i ulls. Es tracta d’un regal original que volíem fer-li a la padrina de la nostra filla. Ens vam inventar una història en què la protagonista està inspirada en ella, però el relat el vam escriure en privat, per a ella. Mai a la vida ens vam imaginar que ens publicarien!
Vam escriure el llibre el 2010 i després va quedar en un calaix fins que algú ens va animar a enviar-lo per intentar publicar-lo. Ho vam enviar a l’abril del 2013 i al febrer d’aquest any, quan ja ens n’havíem oblidat ha començat tot.
I ho heu fet a quatre mans. Com ha estat l’experiència? Quants cops us heu barallat?
No hi ha hagut cap discussió. La línia argumental estava molt clara, però a partir d’allà, cadascú escrivia una part del text i després les ajuntàvem, les lligàvem perquè tinguessin sentit i n’unificàvem l’estil. Per sort, les nostres maneres d’escriure no són tan diferents, però ens feia por que es notés i el lector es maregés. Per això ho vam rellegir moltíssimes vegades tots dos alhora. Al final, estem molt satisfets. Sabem que no hem escrit un best-seller, però és una bona novel·la d’estar per casa.
Però us heu convertit en escriptors sense voler-ho.
Mai ens vam plantejar publicar un llibre. De fet, el dia que vam rebre el correu electrònic, la primera reacció va ser trucar a l’editorial: “Perdoni, però em sembla que s’ha equivocat i ens ha enviat un correu que no era per a nosaltres”. Encara no hem fet la presentació i ja portem venuts 50 llibres, amb la qual cosa estem al·lucinats! La nostra il·lusió és que algun dia algú compri el llibre perquè li han recomanat sense saber qui som ni la nostra història.
No és fàcil avui que una editorial et publiqui un llibre. Què té el vostre relat que el fa atractiu?
D’una banda, que cada personatge té la seva pròpia identitat, és únic i reacciona d’una forma o una altra davant d’una situació en funció de la seva personalitat. I de l’altra, que la novel·la es desenvolupa en només 24 hores i simultàniament en dos o fins i tot tres espais diferents. D’aquesta manera aconseguim mantenir la tensió del relat saltant d’un espai a l’altre i deixant el lector a l’expectativa.
Els bons escriptors solen ser bons lectors. Quins són els vostres llibres de referència?
Ens hem llegit tots els llibres de Dan Brown. Ens agrada la intriga i la seva forma d’escriure, però també llegim altres coses molt diferents. A la nostra tauleta de nit també podries trobar-hi Vázquez Figueroa.
Tindrem segona part?
Ens hem deixat el llistó tan alt per a les nostres capacitats que ens ho hauríem de treballar molt per escriure’n un altre. Tampoc ens ho hem plantejat. El problema és que aquest el vam escriure sense pressió i no sabem si seríem capaços de mantenir la línia.
L’argument
‘La pell de rèptil’ explica la història d’una noia que reviu el seu passat el dia que fa 40 anys. El pròleg situa el lector el dia del 16è aniversari de la protagonista, que espera el seu pare policia a casa, on només arribar és assassinat davant seu. La història comença després, quan la protagonista celebra els seus 40 anys. Durant les 24 hores del seu aniversari coneix un periodista en una conferència que l’acompanyarà al llarg del dia perquè es veuran immersos en una sèrie de persecucions que, sense saber-ho, la portaran a l’assassinat del seu pare. Ella retroba la història... o la història la troba a ella.
