El documental 'Els subversius' arriba al Foment Mataroní

La projecció del 6 de desembre a les 18 hores començarà amb la presentació del documental per part del director i els productors executius, i finalitzarà amb un col·loqui

  • Gisela Ferrer // Foto: cedida
  • Dimecres, 04 Desembre 2019 10:07

Cinema 2017/2019, els subversius documental

Quan Theo van Boven va ser nomenat director de la divisió de Drets Humans de l'ONU el 1977 (ho va ser fins al 1982), no s'assenyalava ni s'iniciava cap investigació contra els països que infringien aquests drets, tot i estar reconeguts a la Declaració Universal dels Drets Humans aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre del 1948. Van Boven va ser, precisament, el primer a denunciar el terrorisme d'estat i investigar les desaparicions massives de persones, desafiant els dictadors d'arreu del món.

'Els subversius' repassa la història d'aquest personatge i els casos en què ell i el seu Grup de Treball de Desaparicions Forçades i Involuntàries de l'ONU van centrar-se. Ho fa a través del colpidor testimoni de víctimes i familiars de les desaparicions forçades ocorregudes a les dictadures d'Espanya, Xile i l'Argentina. També hi apareixen personatges rellevants com el jurista espanyol Baltasar Garzón, que se centra en les desaparicions sota el règim de Franco.

Equip de treball

La direcció i el guió del documental l'ha realitzat Miles Roston, un novaiorquès resident a Premià que ha dedicat gran part de la seva tragectòria a temes socials i de drets humans. Segurament per això Miles Roston denota una gran admiració per la figura de Van Boven. “Ell va obrir les portes de l'ONU a les víctimes i supervivents per primera vegada. Perquè l'ONU no és per als governs, és per a la gent”, exposa.

Al projecte s'hi va sumar Marc Pastor, nascut a Breda i també resident a Premià de Mar, quan Roston va explicar-li la seva idea. “Quan en Miles em va parlar del tema vaig pensar: 'un americà ve a explicar-me a mi la història del meu país?'. I quan vaig començar a rascar vaig veure que tenia raó i que no era una bajanada: som el segon país del món amb més desaparicions forçades després de Cambodja”, explica. A l'Argentina, on s'ha jutjat militars i s'han buscat els desapareguts, calculen en 30.000 les persones desaparegudes, mentre que a Espanya, el documental parla de 100.000 desapareguts. “Que això estava passant ho tenia clar, el que no sabia és la dimensió del que estava passant”, afegeix Pastor.

D'alguna manera, el documental pretén homenatjar la sentida frase “Qui no coneix la seva història, està condemnat a repetir-la”, una cita que s'ha atribuït a diferents personatges de la història sense saber ben bé qui va ser realment el primer a dir-la. 'Els subversius' posa el focus en el passat per descobrir un silenci que porta molts anys enterrat. “Un país ha de, com a mínim, condemnar el que no està bé i el poble ha de sanar”, exposa Pastor.

Altres projeccions
El dia 12 de desembre, a les 20 hores, també es podrà veure al cinema del Masnou 'La Calàndria'.

Cinema 2017/2019, els subversius documental

Bona acollida

El documental va veure la llum després de 5 anys de treball, d'anar estirant del fil i també de buscar finançament. La premiere internacional va ser al Docs València del 2018, ja que és del País Valencià d'on ha rebut més suport econòmic. De Catalunya no poden dir el mateix, ja que segons explica Pastor, només l'Institut Ramon Llull va donar-los suport. A més, molta part de la història de les desaparicions es va rodar a València arran del cas del represaliat del franquisme Teófilo Alcorisa, en el qual va estar treballant durant molts anys el Grup de Treball de l'ONU.

Per ara, el documental ja s'ha venut a Holanda, Irlanda, Austràlia, França i a través de la BBC Arabic es veurà al nord d'Àfrica i a l'Orient Mitjà. També s'ha fet la prevenda a la À punt, la televisió valenciana, i amb la candidatura als XII Premis Gaudí (ha estat una de les 10 finalistes i el 5 de desembre se sabrà si passa de ronda o no) esperen vendre'l també a TV3. “El silenci s'ha trencat”, certifica Pastor.

Miles, per la seva banda, destaca amb emoció que molta de la gent que ha vist el documental s'ha sentit part d'aquesta història. A més, també es mostra content que s'accepti “l'opinió i visió d'un estranger sobre el seu país”.