Professor d’economia de l’UAB i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres va estar dimarts passat acompanyant els objectors fiscals que tenien el doble judici. Oliveres ens va respondre unes preguntes:
Vostè és objector fiscal?
L’objecció fiscal és una pràctica molt raonable, que jo mateix porto a terme des de fa 21 anys, i crec que és la única posició que es pot mantenir davant de l’existència dels exèrcits. Algunes persones no col·laboren amb l’exèrcit negant-se a fer el servei militar, i altres no permetem que els nostres diners siguin utilitzats per realitzar accions bèl·liques.
Què fa un objector fiscal?
El que fem és separar una part dels nostres impostos, la que correspon a defensa, i destinar-la a finalitats socials. Aquest any hi ha hagut una acció bèl·lica criminal, un genocidi on el govern espanyol n’és responsable en part i per tant nosaltres no podem donar els diners a aquest govern perquè els utilitzi d’aquesta forma.
L'han agredit per ser objector?
Si per agressió s’entén el que fa hisenda cada any, posant-me severes multes, sí. Els anys que em surt positiva, acabo pagant barbaritats per fer l’objecció fiscal. Ara això no és una agressió física, sinó monetèria en tot cas.
L’objecció és alegal?
En aquest moment no te cap regulació. Nosaltres entenem que en el moment en que la Constitució regula la llibertat de consciència, permet expressar aquesta idea. El que passa és que la reglamentació tributària això no ho permet. Per tant, la reglamen-tació no fa cas de la constitució, segueix la seva mecànica i t’acaba aplicant fortes sancions.
Com es pot normalitzar l’objecció?
Es tractaria que defensa tingués el mateix tractament que l’esglèsia catòlica. En el moment de pagar els impostos figurés com una casella més a escollir.
Perquè practica l’objecció fiscal?
No deixa de ser escandalós que la despesa militar en aquest país sigui tant elevada, i per altra banda amagada, perquè la meitat de la despesa de defensa el govern ens l’amaga en altres ministeris i en altres racons. D’acord amb les estimacions que fem a Justícia i Pau, aquest any 2003 la despesa militar suposa 6600 milions de pessetes al dia a l’estat, una quantitat fora de qualsevol lògica i raonabilitat que encara pot créixer. Com a conseqüència d’això és molt lícit practicar la objecció fiscal.
